Monestir de san cugat

L’ORIGEN DEL MONESTIR
El monestir de Sant Cugat del Vallès va ser una fundació benedictina, aixecada sobre una antiga fortificació romana. Aquesta nova fundació es convertirà en el monestir més important del comtat de Barcelona. Ja en el segle X, l'abadia de Sant Cugat dominava un ampli territori que s'estenia per les properes comarques del Vallès, el Penedès i el Bages. En el segle XI, elmonestir es convertirà en peça clau de la repoblació i un important centre cultural benedictí, al mateix temps que passaria a ser un important senyoriu feudal.
L’inicia de la comunitat de monjos s'atribueix a Carlemany, el rei francès, que amb les seves ràtzies des de l'altre costat dels Pirineus va anar fent recular els àrabs cap al sud i va anar conquerint el que era el Castrum Octavianum. Es creuque des de l'any 777, el metge benedictí Fulrado va ser el capellà major de Carlemany i el que va començar a organitzar la comunitat, fins que, l'any 785, el rei francès, devot de Sant Cugat, posà l'abat Deodat i amb dotze monjos de l'orde de Sant Benet i fundà la comunitat. Els va dotar de diverses possessions i propietats, amb castells i esglésies, a més de confirmar les que ja posseïa elcastell d'Octavià. L'any 852 és arrasat pels sarraïns, i el va reconstruir ràpidament l'abat Donadeu. Tanmateix, les primeres notícies documentades de la seva existència són de l'any 877, quan Carles el Calb confirma els béns del monestir. Un any més tard, el seu successor Lluís el Tartamut disposa l'abadia sota el domini dels bisbes de Barcelona, apareixent el nom del primer abat conegut, Ostofred.L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931.

L’ORDRE I LA REGLA
El monestir de St. Cugat del Vallès es regia sota les normes de Sant Benet de Núrsia, codi de vida monàstica i escrit en llatí els anys 534-550. L’esperit de la regla es resumeix en pax (pau en llatí) i ora et labora (resa i treballa). Aquesta regla està adreçada a monjos principiants que es preparen durantun any per a la seva futura vida de monjo. Les jornades dels monjos es basaven en 8 hores litúrgiques, 8 vegades per dia l'oració litúrgica havia de ser complerta. Els horaris són definits en funció de la longitud estacional del dia. El dia comença a mitjanit, amb el servei de les matines, seguit de l'ofici de prima, seguit a l'aurora pel cant dels laudes. Aquests oficis podien ser molt llargs, devegades fins a trenc d'alba però consistien generalment a cantar tres salms, tres respons, una lliçó, i un himne, afegint cada dia la celebració d'un sant local. Després es anaven a dormir i es despertaven 6 hores més tard, per rentar-se i sentir la missa. Es reunien per tal de rebre les consignes i ordres per a la jornada i discutir els assumptes propis. També hi havia temps per les activitatspersonals com la lectura o el treball fins a les 9 del matí. Es feia «l'ofici de tercera» per continuar després amb d'altres treballs. Al migdia deien l'ofici de sexta i després menjaven. Després d'un breu període de temps per a la migdiada, el monjo es podia retirar fins a l'ofici de nona, cap a les 3 de la tarda. Després venien els treballs al jardí i d'altres serveis fins a dues hores abans delcrepuscle. Cap a les 6, les vespres, després les completes cap a les 7 i en acabar-se anaven a dormir per d'aixecar-se aviat per a les matines.

L’ARQUITECTURA I L’ART
El monestir de Sant Cugat del Vallès és un exemple d’art romàntic català i consta d’una gran església, una torre romànica i un magnífic claustre. A ponent se situa l'antiga Casa Abacial. El conjunt es troba envoltat per unrecinte construït entre l’any 1380 i 1383.L'església presenta una planta formada per tres naus que estan dividides en cinc trams per pilars. L'obra es realitza lentament i és a finals de 1337 quan la façana queda totalment acabada. En un primer moment, les naus es van voler cobrir amb voltes de canó, però els plans van ser modificats per la tardança en portar-los a terme i van acabar per cobrir les...