Monjos Com ViviEN

2. El monestir
litúrgics i el
banquet de la comunitat, un escriptori, la cuina, molins per a cereals, forns per coure el pa, sitges,
estables, cisternes...Tot ens recorda el que seran els futurs monestirs medievals.
Quan i per què comença el monacat cristià?
No ho sabem amb seguretat, ni tan sols coneixem
la relació amb d'altres tipus de vida monàstica
anteriors. De moment només es potafirmar que Egipte hi va jugar un paper força important. Tenim
referència de
laures
d'eremites [la laura és una
institució monàstica oriental
consistent en un grup de
cel·les a l'entorn d'una església comuna en un lloc isolat; és una pràctica a mig camí entre el
cenobitisme i l'eremitisme], o d'anacoretes famosos, com sant
Antoni
o sant
Pacomi
, el primer
fundador d'una Regla coneguda decenobites. Una
comunitat cenobítica és, doncs, una organització
que segueix una disciplina i un horari, on cadascú desempenyora un càrrec i on tots participen en
treballs comuns. Sant
Basili
(329-379) va estendre l'experiència eg
ípcia al Pròxim Orient (Palestina,
Síria...), i sant
Benet de Núrsia
(480-547) a les comunitats d'Occident. S'han donat algunes hipòtesis
per explicar l'eclosió delmonacat cristià, és a di
r, el fet que en una època determinada un nombre
considerable d'individus hagi triat la vida cenobítica:
- s'ha parlat de possibles conseqüències del final
de les persecucions: alguns cristians s'havien
habituat a viure en grup o a viure sols quan s'escapaven a les muntanyes
- també es parla de pagesos que es feien monjos per buscar una seguretat i fugir de l'opressiódels
grans terratinents. Filoxè de Mabbug diu que "molts abandonen la regla del món i abracen l'estat
de deixeble de Crist per raons diverses com són: escapar-se de la servitud o d'un deute, del domini
dels propis pares o de la còlera d'una dona"
- i no s'ha d'oblidar el context històric emmarcat
per la crisi del segle III, factor desencadenant de
l'ensulsiada de l'Imperi Romà i del seuaparell estatal
- la tradició cristiana, òbviament, dóna una altra ex
plicació: tant la "Vida d'Antoni", com les obres de
sant
Jeroni
o de sant
Atanasi
o l'"
Itinerari d'Egèria
" (potser la primera dona escriptora en llengua
llatina, que ens ha deixat una descripció del seu viatge per Egipte i Palestina entre els anys 381 i
384) es refereixen a una resposta a la crida de l'Evangeli. Recordem laconsigna: "
si vols ser
perfecte, vés, ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i segueix-me
"
Podem dir que existeix
vida monàstica
quan diversos
monjos
(o
monges
) es reuneixen per viure
plegats sota l'autoritat d'un
abat
i d'acord amb un conjunt de normes de convivència que
anomenen
Regla
. A Occident les normes monàstiques que es van imposar majoritàriament són les
redactades per santBenet de Núrsia (480-547), un
italià de família rica, que després de fer
l'anacoreta en una cova de Subiaco, fundà un cenobi a
Montecassino
, la regla del qual va servir
per estructurar els milers de monestirs que s'expandiren per Occident.
Joan Campàs Montaner: L’hàbitat medieval
Castells – monestirs – ciutats 10
Quina relació existeix entre fundació d'un monestir i poders feudals?
Quinafunció política acomplia un monestir?
Els monestirs, de fet, naixien i/o es desenvolupaven
gràcies a les donacions (territoris, cases, viles,
camps, diners, privilegis, censos, ...) provinen
ts dels monarques, dels nobles o de simples laics que,
amb testaments, donacions i prometences, impulsaven
una fundació. Sovint tr
obem en les fundacions
monacals motius d'ordre polític (reforçar elsesquemes de dependència damunt un territori), motius
familiars (col·locar en un càrrec dins
el monestir, un fill/filla, un ger
mà,...), assegurar-se les oracions i
misses dels monjos, pagar-se l'enterrament,... Algunes vegades aquestes donacions abracen pobles
sencers, amb la inclusió de llurs habitants.
La fundació d'un monestir comportava, tanmateix, uns drets que l'equiparaven a un senyoriu...