Monromà

Antoni Mateu
Pac 4
Món Romà: Antiguitat Tardana

EXERCICI 10
El relat ens informa dels últims esdeveniments que van caracteritzar l'estada de Pau a Efes i van precipitar la seva partida. El fragment que ens ocupa (19,23-19,40), narra les diverses incidències del motí dels argenters d'Efes: l'última batalla que les religions paganes presenten a Pau en el llibre dels Fets.
El tumult delsargenters no sembla ser una ficció literària de Lucas, i hi ha bons motius per acceptar la seva historicitat. Una presa de posició anàloga podríem fer respecte d'altres nombrosos episodis de persecució al llarg dels Fets. A l’igual que en els evangelis la historiografia no constitueix l'objectiu primari dels Fets. Sense excloure altres objectius, sembla que l'obra de Lluc vol ser una gran apologiacristiana, i aquesta intenció estilitza i determina nombrosos retocs en les narracions.
Malgrat les nombroses persecucions de què són objecte Pau i els seus germans en la fe cristiana, són presentats com a persones innocents que no atempten contra l'ordre i el bé de l'Imperi: al v 37, el secretari diu que aquests homes “ni són sacrílegs ni blasfems contra la nostra deessa”. Els perseguidorsapareixen com els veritables sediciosos, que sovint ideologitzen i manipulen els fets reals: el motí dels argenters obeeix a raons econòmiques, però explota els sentiments religiosos del poble (19,23-19,27).
Les raons econòmiques seran la base del conflicte on la idolatria popular i la expansió del cristianisme “lluiten” per ser més forts. La idolatria està relacionada a una estructura econòmica deproducció d'artesania religiosa lligada al temple de la deessa Àrtemis. Per tant, la idolatria popular està així articulada a l'economia, al temple i la ciutat. Els que obtenen guanys econòmics d'aquest sistema econòmic, religiós i polític veuen en l'Evangeli que predica Pau un perill mortal per als seus guanys, per al Temple, per a la deessa i per a la ciutat. En el relat es proposen dues formes perresoldre aquesta contradicció. D'una banda, Demetri busca la solució en un tumult popular, violent, confús i il·legal, que vol linxar Pau i els seus companys. D'altra banda, el magistrat de la ciutat, amb els asiarcs, proposa que es convoqui una assemblea legal, on es presenti qualsevol possible reclamació en audiències legals i davant els procònsols. El relat opta per la legalitat en contra deltumult. El tumult no afavoreix l’evangelització, però sí ho afavoreix la legalitat romana.
Un altre aspecte a destacar és que als Fets i altres escrits del Nou Testament presenten els jueus- que van ser els primers perseguidors decidits dels cristians- , d'una forma molt negativa, i el antisemitisme històric s'ha recolzat moltes vegades en aquest malentès. En canvi, sistemàticament apareixen sotaun prisma favorable l'ordre imperial, les autoritats romans, procònsols i magistrats. De tots és conegut el cas de Ponç Pilat -el procurador que va ordenar la mort de Jesús- . En el nostre relat, el secretari (19,35-19,40) és presentat com amic de Pau i favorable als missioners cristians, als que tracten amb molt de respecte.

EXERCICI 11
Armini, a qui l'historiador romà Tàcit va nomenar comel «gran alliberador de Germania», va néixer en algun lloc de l'actual Saxònia (Alemanya) cap a l'any 16 a. C., just quan les legions d'Octavi August acabaven de sotmetre els últims focus de resistència càntabres a Hispania.
Armini, era el fill de Segimer (Segimerus), cabdill de la tribu germànica dels queruscos. Segimer estava acostumat a pactar amb els romans, el que li va guanyar la sevaamistat i la ciutadania romana, distinció que va ser estesa a la seva família, inclòs el seu fill Armini.
Armini, va aprendre l'art de la guerra i la política de Roma. Al cap d’un temps succeí que el seu poble estava oprimit pel governador romà Publi Quintili Varo. El governador Varo estava convençut de la superioritat romana davant els germànics als quals considerava pobles primitius, fent que el...