Montessori

MARIA MONTESSORI

Va néixer el 31 d'agost de 1870 a Chiaravalle, província d’Ancona (Itàlia), en el si d'una família burgesa catòlica. Fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
Als 14 anys va estudiar enginyeria, després va estudiar biologia i finalment va ser acceptada a la Facultat de Medicina de la Universitat deRoma "La Sapienza". El seu pare es va oposar al principi però tot i això va acabar graduant-se al 1896 com la primera dona metge a Itàlia.
Més tard, va estudiar antropologia i va obtenir un doctorat en filosofia. És contemporània de Freud i va desenvolupar la seva pròpia classificació de malalties mentals.
Quan es van unificar les províncies italianes i es va independitzar Itàlia, va haver undeteriorament en la situació econòmica del país. En aquest moment, s'interessa per les condicions socials, especialment de les dones. Participa en dos congressos internacionals per a dones: un celebrat a Berlín el 1896 i un altre a Londres el 1900. Va parlar de les dones i dels nens, emfatitzant les repercussions que les condicions de vida tenen sobre la societat. El 1898, en un congrés a Torí vaexposar la importància de l'educació i atenció a nens amb deficiències mentals i plantejar la relació entre l'abandó infantil i el desenvolupament posterior de la delinqüència.
Entre 1898 i 1900 va treballar amb nens considerats pertorbats mentalment. Es va adonar que aquests nens tenien potencialitats que, encara que estaven disminuïdes, podien ser desenvolupades i que eren dignes d'una vida millorsense representar una càrrega per a la societat. En aquest moment va decidir dedicar-se als nens per la resta de la seva vida. Va observar als nens d'una institució per a nens "ineducables" jugant amb les engrunes del menjar, perquè no hi havia cap objecte més en el lloc. Va veure que no se les menjaven, sinó que les manipulaven i es va adonar que el que els feia falta eren objectes per tocar,que l'ésser humà té necessitat d'activitat, de realitat, de conrear la seva intel·ligència i personalitat.

La Metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l'educació. Va ser desenvolupada per la Doctora Maria Montessori, a partir de les seves experiències amb nens en risc social. Va basar les seves idees en el respecte cap als nens i en la sevaimpressionant capacitat d'aprendre. Els considerava com l'esperança de la humanitat, de manera que donant-los l'oportunitat d'utilitzar la llibertat a partir dels primers anys de desenvolupament, el nen arribaria a ser un adult amb capacitat de fer front als problemes de la vida, incloent els més grans de tots, la guerra i la pau. El material didàctic que va dissenyar és de gran ajuda en el període deformació preescolar.
És difícil actualment comprendre l'impacte que va tenir Maria Montessori en la renovació dels mètodes pedagògics a principis del segle XX, ja que la majoria de les seves idees avui semblen evidents i fins i tot massa simples. Però en el seu moment van ser innovacions radicals, que van aixecar gran controvèrsia especialment entre els sectors més conservadors.

Mètode Montessori:Els principis bàsics:

La ment absorbent dels nens
La ment dels nens té una capacitat meravellosa i única: la capacitat d'adquirir coneixements absorbint amb la seva vida psíquica. El aprenen tot inconscientment, passant a poc a poc de l'inconscient a la consciència, avançant per un sender en què tot és alegria. Se'ls compara amb una esponja, amb la diferència que l'esponja té una capacitatd'absorció limitada, la ment del nen és infinita. El saber entra en el seu cap pel simple fet de viure.
Es comprèn així que el primer període del desenvolupament humà és el més important. És l'etapa de la vida en la qual hi ha més necessitat d'una ajuda, una ajuda que es fa no perquè se'l consideri un ésser insignificant i feble, sinó perquè està dotat de grans energies creatives, de naturalesa...