mool

SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL, ASSAIG SOBRE L’ORIGEN, ELS LÍMITS I ELS FINS VERITABLES DEL GOVERN CIVIL.
Capítol 1: Del poder polítics
Adam no tenia cap domini adquirit ni per dret natural ni per donació de Déu. I encara que el tingués i passés per herència, el dret de regnar per successió no es podria determinar amb seguretat i per tant no seria vàlid. Es a dir que s’invalida el dretd’heretatge. I si, com Robert Filmer, pensem que els governs són només producte de la força i la violència i regits per desordre i caos, creant rebel·lió, cal trobar un altre origen pel govern i el poder polític.
Definició del poder polític
Cal distingir el poder d’un governant de l’Estat del d’un pare, un capità o un amo. El poder polític és, doncs, el dret a dictar lleis, penes i càstigs,per regular i mantenir la propietat i el compliment de les lleis, defensar l’Esta d’agressions i garantir el bé públic.
Origen de l’Estat
Tots els homes són iguals per naturalesa a no ser que un creador tot poderós els doni un caràcter per dominar sobre els altres. Tots hem estat creats per un ser tot poderós i ens ha enviat al món. Per tant tots som iguals i no podem destruir-nos entrenosaltres, perquè al ser creats amb el mateixos drets i deures, no podem subordinar ningú.
La igualtat dels homes es tan evident que es converteix en la base d’amor entre dos homes i d’aquí es crearan els deures entre dos homes. i d’aquí els ideals de justícia i llibertat. Tot i que l’individu pot moure’s lliurement, no te la llibertat de destruir-se a si mateix ni els altres a no ser que l’individutrenqui els deures amb els altres. La raó serà l’eina per controlar aquestes lleis naturals. Per tant el límits de la llibertat són les lleis de la natura o la llei natural. Aquestes lleis estableixen tres drets per natura: Llibertat, Propietat i vida. Aquesta llei de naturalesa s’ha deixat al càrrec de l’ésser humà i per tant podem castigar si veiem que algú no compleix les lleis naturals o, que ésel mateix, influeix en algun dels nostres tres drets naturals.
Concepte de càstig, es que si algú transgredeix els dret d’altres persones, es pot fer un càstig d’acord o proporcional a l’agressió, sempre entre els límits de la raó i la consciencia. Qualsevol persona pot ajudar a castigar sempre i quan aquest càstig sigui proporcional. I com la persona que rep l’agressió pot aprofitar-se delsbens de l’agressor en funció de l’autodefensa.
Amb quins drets un Estat pot castigar algú que hagi comes un crim fora dels límits de l’Estat. Per això les lleis no castigaran ni tindran cap autoritat per jutjar a foraster que hagin comès crims fora de l’Estat. Per tant cap home té dret sobre els altres homes.
El càstig imposat a de fer que l’agressió es penedeixi i que els ciutadans ho prenguincom a exemple. I totes les lleis per aplicar aquests càstigs s’haurien de fonamentar igual per que tots som iguals en l’Estat.
Figura del jutge com a persona que jutja a un altre. Si les persones cometen infraccions, també el jutge pot i aleshores, no podria infringir-se un càstig. Per tant, si el jutge actua de forma parcial, pot crear confusió a la població. Ningú hauria de poder jutjar siningú es imparcial i tothom comet infraccions, perquè es podria arribar a la venjança i ja no actuaríem justament. Necessitem algun poder imparcial. Per tant, Déu a d’exercir creant govern que ha resoldre les inconvivències i la confusió que crea aquest problema de jutjar. Així no es crearà violència a l’Estat. Aquest govern creat per Déu s’anomena el govern civil. L’estat natural no es viable peraixò, per els homes es sotmetrien a la injustícia perquè no es jutjaria de forma parcial.
Hi ha comunitats independents governades per prínceps i es poden aliar amb altres comunitats mitjançant pactes sense deixar d’estar en estat natural i no perdre la seva sobirania.
Crítica a Hobbes (l’Estat natural de Hobbes era diferent al de Locke)
Locke diu que es pot donar un estat d’enemistat i...