Moral, Amor Y Sexualidad

En l'àmbit de la moral cristiana moderna, el tema sexualitat es planteja conflictiu i difícil. I és que, d'una banda, estan els continguts objectius proposats per l'Església, i per una altra, la manera en què els cristians, casats i no casats, viuen la seva sexualitat.
Què fer? La temptació més evident és abandonar la idea de continuar insistint en la validesa de la proposta de l'Església,perquè el rebuig que ha rebut és ja molt massís, raonable i persistent. O, com una altra possibilitat, reconèixer que la proposta requereix d'una presentació que insisteixi, justificadament, què hi ha de raonable i humanitzador en la moral sexual de l'Església.

Molta precaució s'haurà de tenir, a l'hora de posar en pràctica aquest intent, amb la cultura “de la tolerància irrestrictiva” que s'haimposat. Vivim en un temps on cadascun fa i pensa el que vol, i accepta a qui pensa i fa qualsevol cosa diferent als demés. Simplement sembla que no importa “defensar cap causa”. En pro de la tolerància s'ha perdut el respecte per l'altre, pel fonament de les seves opcions.

Amb tot, entre la tolerància i defensa de la pròpia postura, no hi ha cap dicotomia real. El punt, com en tot lo ètic, noestà en què es defensa, tolera o denúncia, sinó en els valors pels quals ho fa. Seria una obligació llavors, si hi ha un valor superior que ho exigeix, el subordinar els comportaments que realitzarien tal valor. En conseqüència, si els cristians sostenim que la nostra fe ofereix un projecte raonable i humanitzador de desenvolupament de la sexualitat personal, constitueix una obligació elpromoure-ho com a tal, és a dir, de manera raonable i humanitzadora.

Per descomptat que no s'ha de confondre la validesa del projecte, amb la capacitat per promoure’l, però reconèixer les dificultats d'acceptació que ha tingut i té aquesta proposta, no posa en qüestió els valors superiors que la inspiren. Per contra, urgeixen a l'autocrítica. Per què aquest rebuig a uns valors tan evidents?

Com enmolts altres temes, ensenyar sobre la sexualitat implica necessàriament, una formació adequada. Coneixement, experiència, reflexió, discerniment, i acció. La bona voluntat no és suficient per treballar aquest tema.
“Una educació sexual exigeix també què el model ofert tingui el crèdit que exigeix el nostre món actual, si desitgem que la nostra oferta es faci creïble. La necessitat d'unplantejament renovat és una de les tasques més urgents de l'ètica i de qualsevol projecte educatiu.”

Antropologia de la persona sexuada

En l'ésser humà la sexualitat no es tracta d'un simple exercici de l'aparell reproductor, sinó d'una manera de ser, que afecta tota la personalitat, i que s’arriba a constituir en vehicle d'expressió i realització de la vocació d'amor. Antropològicament, lasexualitat té la capacitat de significar i expressar amor.
La necessària parcel•lació del fenomen de la sexualitat, que és necessària per a la seva comprensió inicial, pot convertir-se en la principal dificultat per accedir al seu significat definitiu. La sexualitat té, inequívocament, diverses dimensions; a saber, la psicològica, biològica i ètica. No obstant això, no només no s’identifica amb capd'elles, la qual cosa és obvia, sinó que només identificant-la amb allò que la persona desitja i cerca, per ser millor persona, la pot arribar a comprendre.

Què s'ha d'exigir del creixement sexual?, doncs el mateix que es demanaria del creixement humà en qualsevol altra dimensió moral. Per exemple, respecte pels desitjos de l'altre, honradesa en les intencions, i una raonable postergació delsdesitjos propis en virtut de les de l'altre, quan això sigui necessari.

En la línia del que estem comentant, és fonamental no oblidar que el desenvolupament de les capacitats sexuals és equivalent a les capacitats de desenvolupament personal. En altres paraules, només aquell que està en condicions d'exercir una sexualitat madura, de manera plena i realment assumint tot el que això implica, està...