Morfologia

Els adjectius són paraules variables (amb gènere i nombre) que acompanyen els noms qualificant-los. 
article:
Els adverbis són paraules invariables que poden complementar (1) o modificar (2) elverb, modificar una oració (3) i fer d'especificadors de l'adjectiu (4) o d'un altre adverbi
substantiu: El substantiu: És una paraula variable (té gènere i nombre) que designa persones,animals,coses, accions i idees. Exemples: Anna, gos, casa, tomb, desig, tranquil.litat...

preposició: La preposició és una part invariable de l'oració que subordina un terme a un altre i converteix elsintagma nominal o la construcció
Preposicions febles: a, amb, de, en, per, per a
Preposicions fortes:
Preposicions simples: cap, contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, ultra,vers
Preposicions compostes: cap a, des de, fins a

Els pronoms personals forts: substitueixen noms de persona
Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents:
em
et
es
el
laels
les
en
ho
li
hi
ens
us
Formes del pronom relatiu
Formes variables
El relatiu compost el qual, que té flexió completa: singular masculí el qual; singular femení la qual; pluralmasculí els quals; plural femení les quals.
Formes invariables
Formes àtones: que
Formes tòniques: què, qui
Forma adverbial: on


morfema: anomenat formant o monema és la unitat mínimasignificativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic:
Lexema: El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic.
La morfología: és la disciplina que estudial'estructura interna dels mots.

La sintaxi: és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.

Un monema és una unitat de divisió de la paraula en partícules queaporten un matís de significat determinat, sigui gramatical o lèxic.

Lèxic
Anomenem lèxic els elements bàsics que els parlants d’una llengua utilitzem per construir frases i comunicar-nos.
CAMPS...