Moros en la costa

MOROS EN LA COSTA

Cada estiu em passa el mateix: quan arribe al meu poble, em trobe decebut per l'espectacle que hi contemple: em faltes arbres, em falta paisatge, però em sobren finques. Cada anydescobresc que algun dels espais de la meua infantesa ha estat destruït i en el seu lloc han edificat nous apartaments.
La cosa no passaria de ser una anècdota personal si no fóra perquè tot ellitoral del País Valencià està patint un procés de degradació semblant. Les costes han estat literalment asfaltades, i el formigó ocupa el lloc dels marjals o els camps. Si anem cap a l'interior, passaigual: els boscos de pins han estat substituïts per allò que anomenen promocions, plans urbanístics o espais paradisíacs.
Alguns diuen que això s'anomena desenvolupament, creixement econòmic, que sónriqueses per a la nostra Comunitat, però jo no veig més que avarícia i falta de respecte cap a la Natura. Com deia Seatle, cap dels indis americans, la terra no ens pertany, sinó que pertanyem a ella.Per si això fóra poc, ens falta aigua, perquè totes aquestes construccions necessiten camps de golf, piscines, fonts i, fins i tot, parcs temàtics. I els nostres rius ja estan prou explotats perl'agricultura, amb la qual cosa no ens en poden donar més. Si a això afegim que el canvi climàtic està convertint el nostre país en un desert, l'horitzó no és gens esperançador.
La llei actual de costesdiu que vol protegir el nostre litoral. I s'enderroquen algunes edificacions, més com un acte simbòlic que com a part d'un procés de regeneració ecològica i paisagística. Però la realitat és que s'haconstruït en els llocs més increïbles, i, a força de voler guanyar diners, s'ha malbaratat el patrimoni de tots els valencians, perquè el ciment ocupa l'espai del verd.
En fi, que caldria modificarla llei, o aplicar-la bé, per poder salvar el que quede, i recuperar tot el que es puga d'un país, el nostre, que va servir, fa molts anys, perquè Colom el comparara, en descobrir les meravelles del...