Motivación y Emoción PAC 4


FENÒMENS EMOCIONALS, PROCESSOS PSICOLÒGICS, ESTRÈS I SALUT
Nom de l’alumna: Neus González Hernández
Part I
Aquesta primera part aborda l’estudi de les relacions entre els fenòmens emocionals i els diferents processos psicològics. En quest cas, analitzarem la relació entre emocions i aprenentatge a través del fenomen de la indefensió apresa. Adjunt a la PAC disposeu d’aquest article:Torres Jiménez, A., Robert, A., Tejero, A., Boget, T. y Pérez de los Cobos, J. (2006). Indefensión aprendida y dependencia de sustancias. Trastornos Adictivos, 8, 168-175.

Llegeix l’article adjunt i contesta a les següents preguntes:
1.- Compara les dimensions de la teoria atribucional de Weiner estudiada al Mòdul 1, amb les proposades per Abramson, Seligman i Teasdale exposades a la lectura enrelació a la indefensió apresa. Identifica semblances i destaca les diferències.
Segons la teoria atribucional de Weiner, les causes atribuïdes al propis resultats es classifiquen en base a tres dimensions. La primera d’elles és el locus de control, és a dir, si la casualitat s’atribueix a factors externes o interns. La segona d’elles és l’estabilitat, en la qual la causalitat s’atribueix afactors estables o inestables. I per últim, la controlabilitat, que distingeix entre causes controlades pel subjecte i causes que no estan sota el control d’aquest.
D’altra banda, Abramson, Seligman i Teasdale, en relació a la indefensió apresa, postulen tres dimensions: l’internalitat, l’estabilitat i la globalitat.
Com podem veure, tant en les dimensions proposades per Weiner com en les proposadesper Abramson, Seligman i Teasdale, trobem que ambdues postulen la dimensió d’estabilitat, així com també la d’internalitat, que en el cas Weiner se l’anomena locus de causalitat. Tot i això, la diferència rau en el fet que per Weiner la tercera dimensió es relaciona amb la controlabilitat, mentre que, Abramson, Seligman i Teasdale postulen la globalitat, en la qual trobem factors globals queafectarien a una gran varietat de resultats, i factors específics, els quals no afectarien.
Una altra diferència és el fet que per Weiner, l’atribució a causes estables generarà expectatives d’èxit per el futur, i en canvi, l’atribució a causes inestables no en generarà. D’altra banda, i seguin aquesta línia, per Abramson, Seligman i Teasdale una atribució estable facilitaria la cronicitat.2.- Globalment, com relacionaries el fenomen de la indefensió apresa amb la dependència i l’abús de substàncies?
La dependència i l’abús de substància és un trastorn que es caracteritza per una pèrdua de control. Així doncs, quan un subjecte és consumidor d’alguna substància es troba en una fase de precontemplació, però en el moment que considera que les conseqüències negatives del seu consumsón més que les positives, es troba en un estat de dissonància cognitiva, és a dir, entre el que fa i el que hauria de fer, i per tant, en una fase de contemplació.
Seguidament es troba l’acció, és a dir, el deixar el consum. Procés en el qual sol haver-hi recaigudes, i d’aquesta manera el subjecte torna a la fase de contemplació. Així, considera que ha perdut el control i que el fet de noconsumir certes substàncies no ha tingut conseqüències positives, per la qual cosa es troba en un estat d’indefensió apresa.
D’aquesta manera, es considera que la relació entre les situacions d’estrès i el consum de substàncies es troba mediatitzada per la sensació de pèrdua de control, és a dir, per una elevada indefensió apresa.


3.- Posa dos exemples (reals o imaginaris) de situacions on es potdonar la indefensió apresa. Cal que tots dos exemples pertanyin a àmbits diferents (escolar, familiar, laboral...) i que no estiguin relacionats amb l’abús de substàncies. De cada exemple, cal deixar clar perquè penses que es tractaria d’un cas d’indefensió apresa.
Un exemple d’indefensió apresa en el context escolar seria el cas d’un estudiant que suspèn diverses ocasions matemàtiques tot i...