Motí d'Aranjuez

Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular recolzada pels partidaris del Príncep Ferran, després que les tropes de França (liderades per Napoleó) ocupessin: Barcelona, Madrid i Vitòria. Es va iniciar el 17 de març de 1808 a Aranjuez, on residia la família reial espanyola.
La revolta es va proclamar a causa de la signatura del Tractat de Fontainebleau i de la mala gestió delprimer ministre Manuel de Godoy.
El motí va obligar al rei Carles IV a destituir a Godoy i al cap de dos dies va abdicar en favor del seu fill Ferran, que es va convertir en el nou rei d'Espanya, Ferran VII.

Tractat de Fontainebleau (1807)
El Tractat de Fontainebleau fou un acord signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès.Antecedents[modifica | modifica la font]
Manuel Godoy va ser l'escollit per Carles IV d'Espanya a l'hora de triar primer ministre, i els dos estats van tenir a partir de la revolució francesa unes relacions hostils, fins al punt de declarar-se la guerra. El 1795, acabada la guerra, s'aliaren per protegir l'imperi colonial dels atacs de Gran Bretanya. Dotze anys més tard, Napoleó I, ja amb l'Imperi Francèsals seus peus,comunicà al govern espanyol que volia envair Portugal, aliat de Gran Bretanya, i que havia de passar per les terres espanyoles.
A la monarquia espanyola, mentrestant havia sorgit un personatge amb deliri de poder, el futur Ferran VII, que volia robar la plaça del seu pare. Amb el motí d'Aranjuez, en el que l'aristocràcia es decantà cap a la seva banda, Ferran tragué del càrrec el seu pare el marçde 1808.
El tractat[modifica | modifica la font]
En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitania nord, que compensaria als deposats reis del Regne d'Etrúria, l'Algarve (incloent-hi l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy, i la resta com el Regne de Portugal, que serviria de moneda de canvi per la devolució de Gibraltar.
Eltractat era la resposta a la negativa portuguesa a participar en el Bloqueig Continental en contra del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, i que desembocaria en les invasions de Portugal i Espanya pels exèrcits napoleònics, que van provocar la Guerra del Francès.
Conseqüències[modifica | modifica la font]
Les tropes franceses penetraren a la Península, però Napoleó va aprofitar lapicabaralla reial i canvià de plans: decidí envair no només Portugal, sinó la resta de la península i posar-hi com a governador un membre de la seva família. Així, per començar, va segrestar la família reial a Baiona, i els va fer abdicar a tots. Mentrestant, va començar l'ocupació a Espanya, i a Madrid, el 2 de maig d'aquell any, es rebel·laren i feren front a Napoleó. Ell no perdia el temps i declaràsobirà espanyol el seu germà Josep I Bonaparte. Durant sis anys, el poble local lluità aferrissadament contra els invasors en l'anomenada Guerra del Francès.
La Guerra del Francès, pels catalans, o la Campanya d'Espanya, pels francesos, o la Guerra de la Independència Espanyola, pels espanyols, o la Guerra Peninsular, pels portuguesos i els anglosaxons, fou un conflicte bèl·lic entre Espanya iel Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropesnapoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
En l'anàlisi dels fets militars, no es pot parlar d'un enfrontament entre els exèrcits francès i espanyol, sinó que existeix una important presència de la guerra de guerrilles, en una dimensió desconeguda fins el moment.Antecedents[modifica | modifica la font]


Napoleó creuant els Alps (1801), de Jacques-Louis David, al Museu nacional de Château de Malmaison
El 1806 a Berlín, Napoleó va declarar el Bloqueig Continental, prohibint als britànics les importacions de l'Europa continental, romanent dos països neutrals, Suècia i el Regne de Portugal. Després de la signatura del Tractat de Tilsit el 1807 amb Alexandre I de...