Moviment hacker

La cultura en la societat xarxa
El paper que juga el moviment hacker en la cultura i societat actual.

Des de fa una anys i amb l’impuls de les TIC i de les xarxes telemàtiques ha reeixit un nou protagonista en el mon de la informàtica: el Software lliure. Aquestes paraules fan referència a tot un moviment de programadors, informàtics, hackers, aficionats i usuaris corrents d’Internet quecomparteixen el codi dels programes i aplicacions que utilitzen. Encara més, comparteixen el procés de producció del mateix, autèntic fenomen de producció col•lectiva o pels que ho prefereixen l’anomenada “intel•ligència compartida”
Dins d’aquest fenomen, els hackers i la seva cultura són una de les fonts essencials de la invenció i continu desenvolupament d’Internet. Els hackers no són el que elsmitjans de comunicació o els governs diuen que són. Són, senzillament, persones amb coneixements tècnics informàtics apassionats per inventar programes informàtics i desenvolupar noves formes de processament d’informació i comunicació electrònica (Levy, 1984; Raymond, 1999). Per ells, el valor suprem és la innovació tecnològica informàtica. I, per tant necessiten també llibertat. Llibertat d’accésals codis font, llibertat d’accés a la xarxa, llibertat de comunicació amb altres hackers, esperit de col•laboració i de generositat (posar a disposició de la comunitat de hackers tot el que se sap, i, recíprocament, rebre el mateix tractament de qualsevol col•lega). Alguns hackers són polítics i lluiten contra el control dels govern i de les corporacions sobre la xarxa, però la majoria no hosón, l’important per ells és la creació tecnològica. Els hackers no són comercials, però no tenen res contra la comercialització dels seus coneixements, sempre i quan les xarxes de col•laboració de la creació tecnològica segueixin obertes, cooperatives i basades en la reciprocitat. (Castells, 2002).
El diccionari del argot hacker, el , compilat de forma col•lectiva en la xarxa, defineix als hackerscom persones, que es dediquen a “programar de forma entusiasta” (1) i creuen que “posar en comú la informació constitueix un extraordinari bé, i que a més per ells és un deure de naturalesa ètica compartir la seva competència i perícia creant software gratuït i facilitant l’accés a la informació i als recursos de computació sempre que sigui possible”, (2). Segons aquesta definició, una persona potser un hacker sense tenir res a veure amb els ordenadors (podem parlar d’un hacker astrònom, d’un hacker químic, d’un hacker informàtic ...)
Segons Pekka Himanem, l’ètica hacker és una nova moral que desafia l’ètica protestant del treball, tal com la va exposar ara fa més d’un segle Max Weber en la seva obra clàssica l’ètica protestant i l’esperit del capitalísme, i que esta basada en el treballdiligent, l’acceptació de la rutina, el valor del diner i la preocupació pel compte de resultats, a diferència de l’ètica hacker que es basa en el valor a la creativitat (que combina la passió amb la creativitat), en la que el diner deixa de ser un valor en si mateix, i el benefici es quantifica en metes com el valor social i el lliure accés , la transparència i la franquesa.
Un grup apassionatdel MIT van començar a anomenar-se hacker a principis de la dècada de 1960 (3). A mitjans de la dècada de 1980, els mitjans de comunicació, comencen a aplicar el terme hacker als criminals informàtics (i per tal d’evitar la confusió amb aquells que dediquen el temps lliure a escriure virus informàtics i a ficar-se en els sistemes d’informació, els hackers van començar a denominar-los crackers aaquests usuaris destructius o pirates informàtics). Els crackers, són temuts i criticats per la majoria de hackers, pel desprestigi que els suposa davant de l’opinió pública i les empreses. En paraules de Haffner i Markoff, 1995, són aquells que fan servir els seus coneixements tècnics per a pertorbar processos informàtics.
Castells també parla dels crackers i diu “que els crackers són tot el...