Moviment Obrer A Catalunya

ASSOCIACIONS OBRERES AL SECTOR TÈXTIL A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA L’ANY 1843 I L’ANY 1855
1- Descriviu la informació que us proporcionen els mapes.
Aquests mapes són fonts secundàries perquè no son contemporànies als fets, cartogràfiques i historiogràfiques.
En proporcionen informació de la quantitat d’associacions obreres que hi havia a la província de Barcelona del sector tèxtil al 1843i al 1855.

2- Exposeu les condicions de vida i de treball dels obrers i obreres de Catalunya al segle XlX.
Quan a partir de la revolució industrial molts treballadors del camp es van desplaçar a les ciutats per treballar a les industries va néixer la classe obrera. Aquesta classe social era constituïda per tots aquells treballadors assalariats que només contaven amb la seva força i laseva descendència.
La situació a les industries era molt desfavorable per als obrers. Els treballadors suportaven indefinides jornades laborals de entre 12 o 14 hores al dia i en unes condicions pèssimes a les fabriques. Els salaris que rebien a canvi eren molt baixos i a penes tenien suficient per sobreviure. Era per això que moltes vegades el sou de l’home s’havia de complementar amb el sou dela dona i els fills. Totes les dones tenien un sou més baix que el dels homes igual que els nens. Els nens començaven a treballar de molts petits, no hi havia cap tipus de legislació que marques una edat mínima per entrar a treballar, era per això que a partir dels 6 anys hi havia nens treballant.
No hi havia cap tipus de regulació laboral i això feia que es visquessin grans injustícies. A lesfabriques es cobrava per dia treballat, és a dir, si algun dia l’obrer no trobava feina o es trobava indisposat i no treballava, no cobrava res. Els obrers podien ser acomiadats en qualsevol moment que l’amo ho desitges sense haver de donar cap compensació. No hi havia cap tipus de protecció per a treballadors que patien accidents laborals (molt comuns), malalties o quan arribaven a la vellesa.I la complicada situació continuava a les cases dels treballadors.
El proletariat vivia en petits habitatges, moltes vegades compartits per més d’una família per tal de poder pagar el lloguer. Aquests habitatges estaven situats a els pitjors carrers de les ciutats, els quals no eren gens higiènics i això feia que les malalties infeccioses es propaguessin ràpidament entre una població malnodrida i esgotada de llargues jornades de treball.

3- Resumiu l’evolució del moviment obrer a Catalunya des de 1840 fins a 1874 fent especial esment de les principals organitzacions que es van crear i de les ideologies que les van caracteritzar.
A partir de 1840, el moviment obrer, protagonitzat pel proletariat català, viu un punt d’inflexió amb el naixement de Associacionisme mutualista comprimer pas del moviment obrer. Així, al 1840 va aparèixer a Barcelona la Societat de Teixidors recolzat per la llei que permetia la creació d’aquestes associacions.
En les societats de socors mutus, els obrers associats pagaven una petita quota a una caixa comú per assegurar-se una ajuda en cas d’atur, malaltia o d’assistència als seus en cas de mort. No tenien un programa reivindicatiu propi.Aquest associacionisme es va anar estenent i molt aviat van començar a fer reivindicacions sociolaborals perquè començaven a tenir consciencia de la seva força com a classe. Les principals reivindicacions eren l’augment salarial i la disminució de la jornada laboral. Les vagues, malgrat que estaven prohibides, van ser un instrument que es va començar a utilitzar cada vegada amb més freqüència jaque es van adonar que era una manera molt útil de fer pressió envers a l’empresari. A partir d’aquí van néixer les caixes de resistència que eren fons per ajudar els obrers en vaga.
Entre el 1844 i el 1854 és va viure la dècada moderada, durant aquesta es van prohibir i il·legalitzar l’associacionisme, cosa que va provocar que aquestes associacions passessin a la clandestinitat. Els moderats...