Moviment Obrer

MOVIMENT OBRER:
La burgesia va anar-se desplaçant del poder a l’antic estament aristocràtic i s’ es va convertir en classe dirigent. Les noves transformacions de la Revolució Industrial, surt a escena o apareix una nova classe social: els obrers industrials. Provinents del camp o dels antics oficis artesanals que no van poder sobreviure a la competència dels productes fabrils, els obrers vanpassar a engrandir ciutats. Els assalariats agrícoles formaven un col·lectiu relativament gloriós que només tenia feina, miserable i mal pagada. A mesura que els camperols estacionaris emigraven cap a les fàbriques de les ciutats.
El nou proletariat treballava durat llargues jornades a les fàbriques (15 hores), les pràctiques derivades del pensament liberal van afectar a aquest proletariat demanera negativa: competència sense cap límit, recerca del benefici com a finalitat bàsica i principal d’una empresa d’una inversió. Horari laboral, sou dels obrers i treballadors sotmesos i dependents de les oscil·lacions del mercat i de les necessitats del marge de benefici. A partir de la segona dècada del segle XIX els obrers van començar a ser conscients de la seva misèria i de la seva forçapotencial. Les conseqüències del moviment obrer:
Situacions molt precàries a trets generals.
Els salaris només permetien l’estricta subsistència.
Les jornades a les fàbriques o al es mines eren molt llargues.
La disciplina laboral era molt dura.
Era un fet corrent que infants i dones treballessin en aquestes condicions.
Els habitatges eren molt petits i insalubres, alimentació escassa i poc variada.L’Estat es van desentendre dels problemes dels treballadors, i a més, al inici es va negar a elaborar una legislació social que els afavorís. Va haver de ser la mateixa classe social obrera qui reclamés l’atenció social de l’Estat. Va pressionar per resoldre els problemes i reclamen i fan pressió amb diverses formes d’organització. La situació miserable de la classe obrera va generar crítiques ianàlisis d’aquest sistema capitalista i liberal que desembocaven en alternatives d’organització social i econòmica més justes i més solidàries.
Socialisme: responsabilitza al capitalisme liberal de la precària situació dels treballadors Industrials i propugna un nou ordre social.
Karl Marx va ser el principal teòric i pensador del socialisme. Va propugnar partits i sindicats, els quals per mitjàde la participació política i de la lluita social (vagues, manifestacions, etc.). havien d’arribar a prendre el poder i establir una dictadura. Karl Marx interpreta la història com una oposició d’interessos entre classes dominants i classes dominades per la possessió de tot tipus de béns. Nova societat social on hauria de desaparèixer la propietat privada (Dictadura del proletariat). Més tard,l’anarquia que coincidia amb el socialisme en el diagnòstic, però no compartien solucions tingué també força influència. El teòric més important de l’anarquisme va ser Mikhail Bakunin el qual defensava la destrucció de l’Estat per mitjà de l’acció directa i la organització en comunes lliures (ciutats autogestionades pels obrers). De les dues teories van sorgir organitzacions (sindicats i partitspolítics) que demanaven millores recorrent a manifestacions i vagues i a més pretenien canviar l’estructura de la societat a llarg termini mitjançant una revolució. L’acció i organització d’aquesta classe social és el que es coneix com a moviment obrer.
Durant la primera meitat del segle XIX el moviment obrer va créixer molt malgrat la desorganització que el caracteritzà les primeres dècades. Brotsd’indignació feien que els obrers molt sovint es posessin a malmetre les màquines i eines de treball, úniques responsables de l’atur existent. Aquest moviment espontani i antimaquinista es coneix amb el nom de LUDISME. Els obrers britànics van ser els primers a obligar la burgesia a concedir una legislació social.
Van néixer els primers sindicats (Trade Unions) després de l’obtenció del dret...