Moviments_migratoris 1 Tema E
Páginas: 6 (1499 palabras)
Publicado: 12 de octubre de 2015
Moviments migratoris
L’emigració repercuteix negativament sobre el creixement natural al provocar un descens de la fecunditat i a un augment de la mortalitat degut al increment de la edat de la població que queda. La immigració afavoreix el creixement natural ja que augment la natalitat i disminueix la mortalitat. La diferencia entre emigració i immigració s’anomena saldo migratori.1.-Migracions interiors.
●Tipus de migracions interiors.
-Migracions estacionals o temporals. Tenen una duració limitada: transhumància, verema, recollida de les olives, etc.
-Migracions definitives o de llarga duració.
Èxode rural, procés d’emigració del camp a la ciutat per la mecanització de les tasques agrícoles. Comporta l’increment de la urbanització. Molt important entre 1950 i 1975, es buida elcentre i la població es concentra al litoral i als nuclis industrialitzats del centre.
Migracions interurbanes entre ciutats xicotetes i mitjanes o entre ciutats amb predomini de diferents sectors d’activitat.
Migracions interrurals produïdes pels canvis d’activitat econòmica en alguna nucli (instal·lació d’una fàbrica, etc.)
-Migracions pendulars es realitzen de forma periòdica, són d’anar itornat (treball, estudi, oci, etc.), han augmentat molt pel procés de suburbanització i per la millora dels mitjans de comunicació.
●Evolució històrica.
El procés de emigració del centre a la perifèria peninsular es va iniciar al segle XVI, accentuant-se al segle XVIII, i arribant al seu màxim als últims anys del segle XIX i a la segona meitat del segle XX. Es tracta d’un procés fortament vinculatal procés d’industrialització que a Espanya es dona de forma més tardana que a la resta d’Europa.
Des de finals del segle XIX fins a 1960.
Es produeix una acceleració de l’èxode rural cap a les ciutats, del sector primari al secundari, i de les àrees rural cap a Catalunya, País Basc i Madrid. Les causes són el desenvolupament de la xarxa de ferrocarrils, les dificultat per l’emigracióultramarina per la guerra mundial, el procés d’industrialització del País Basc i Catalunya i el desenvolupament dels serveis i la xicoteta industria en Madrid, l’augment de les obres públiques en la dictadura de Primo de Rivera , els excedent de ma d’obra agrícola per la crisi de la fil·loxera i la progressiva mecanització de les àrees cerealístiques.
Aquestos moviments es redueixen en les dècades delstrenta i quaranta per els efectes de la crisi de 1929, per la Guerra Civil i la postguerra.
Des de 1960 fins a 1975.
Èxode rural massiu i desenvolupament de les àrees metropolitanes, al 1964 es registra la xifra més alta d’emigrants ( quasi mig milió) que coneguem gràcies a la generalització dels padrons municipals. Les zones més afectades són les de major predomini agrícola i de major creixementvegetatiu: Extremadura, Andalusia oriental i la submeseta sud. Són migracions definitives cap a ciutats com Barcelona, Madrid, Valencia, Saragossa i les províncies basques. Amb el desenvolupament del turisme tot el litoral català, valencià malagueny i balear també es convertirà en lloc d’atracció.
Des de 1975 fins a 1985.
A partir de la crisi de 1973 es produeixen canvis en les correntsmigratòries: disminueix l’èxode rural, retorn als lloc d’origen i augment de les migracions interurbanes. Això provoca que algunes comunitats passen a tenir un saldo migratori negatiu (Catalunya, País Basc) i altres el tinguen ara positiu (Andalusia, Canàries, Comunitat Valenciana, Murcia). Les causes s’han de buscar en la crisi del petroli que fa augmentar l’atur i provoca polítiques de reconversióindustrial en sector fins ara atractius com són el naval i el siderometal·lúrgic.
Des de 1986 fins a 1993
Augmenten les migracions intraprovincials, pel moviment de professionals zones econòmicament avançades i entre ciutats de certa entitat. També es desenvolupen moviments suburbans, del centre a la perifèria de la ciutat gràcies al creixement dels transports públics. La qual cosa també a permés...
L’emigració repercuteix negativament sobre el creixement natural al provocar un descens de la fecunditat i a un augment de la mortalitat degut al increment de la edat de la població que queda. La immigració afavoreix el creixement natural ja que augment la natalitat i disminueix la mortalitat. La diferencia entre emigració i immigració s’anomena saldo migratori.1.-Migracions interiors.
●Tipus de migracions interiors.
-Migracions estacionals o temporals. Tenen una duració limitada: transhumància, verema, recollida de les olives, etc.
-Migracions definitives o de llarga duració.
Èxode rural, procés d’emigració del camp a la ciutat per la mecanització de les tasques agrícoles. Comporta l’increment de la urbanització. Molt important entre 1950 i 1975, es buida elcentre i la població es concentra al litoral i als nuclis industrialitzats del centre.
Migracions interurbanes entre ciutats xicotetes i mitjanes o entre ciutats amb predomini de diferents sectors d’activitat.
Migracions interrurals produïdes pels canvis d’activitat econòmica en alguna nucli (instal·lació d’una fàbrica, etc.)
-Migracions pendulars es realitzen de forma periòdica, són d’anar itornat (treball, estudi, oci, etc.), han augmentat molt pel procés de suburbanització i per la millora dels mitjans de comunicació.
●Evolució històrica.
El procés de emigració del centre a la perifèria peninsular es va iniciar al segle XVI, accentuant-se al segle XVIII, i arribant al seu màxim als últims anys del segle XIX i a la segona meitat del segle XX. Es tracta d’un procés fortament vinculatal procés d’industrialització que a Espanya es dona de forma més tardana que a la resta d’Europa.
Des de finals del segle XIX fins a 1960.
Es produeix una acceleració de l’èxode rural cap a les ciutats, del sector primari al secundari, i de les àrees rural cap a Catalunya, País Basc i Madrid. Les causes són el desenvolupament de la xarxa de ferrocarrils, les dificultat per l’emigracióultramarina per la guerra mundial, el procés d’industrialització del País Basc i Catalunya i el desenvolupament dels serveis i la xicoteta industria en Madrid, l’augment de les obres públiques en la dictadura de Primo de Rivera , els excedent de ma d’obra agrícola per la crisi de la fil·loxera i la progressiva mecanització de les àrees cerealístiques.
Aquestos moviments es redueixen en les dècades delstrenta i quaranta per els efectes de la crisi de 1929, per la Guerra Civil i la postguerra.
Des de 1960 fins a 1975.
Èxode rural massiu i desenvolupament de les àrees metropolitanes, al 1964 es registra la xifra més alta d’emigrants ( quasi mig milió) que coneguem gràcies a la generalització dels padrons municipals. Les zones més afectades són les de major predomini agrícola i de major creixementvegetatiu: Extremadura, Andalusia oriental i la submeseta sud. Són migracions definitives cap a ciutats com Barcelona, Madrid, Valencia, Saragossa i les províncies basques. Amb el desenvolupament del turisme tot el litoral català, valencià malagueny i balear també es convertirà en lloc d’atracció.
Des de 1975 fins a 1985.
A partir de la crisi de 1973 es produeixen canvis en les correntsmigratòries: disminueix l’èxode rural, retorn als lloc d’origen i augment de les migracions interurbanes. Això provoca que algunes comunitats passen a tenir un saldo migratori negatiu (Catalunya, País Basc) i altres el tinguen ara positiu (Andalusia, Canàries, Comunitat Valenciana, Murcia). Les causes s’han de buscar en la crisi del petroli que fa augmentar l’atur i provoca polítiques de reconversióindustrial en sector fins ara atractius com són el naval i el siderometal·lúrgic.
Des de 1986 fins a 1993
Augmenten les migracions intraprovincials, pel moviment de professionals zones econòmicament avançades i entre ciutats de certa entitat. També es desenvolupen moviments suburbans, del centre a la perifèria de la ciutat gràcies al creixement dels transports públics. La qual cosa també a permés...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.