Mozart

Salzburg, ciutat de la sal, no era una ciutat austríaca quan Wolfgang va néixer, sinó un principat arquebisbal. Un dels 300 estats d’Alemanya que havia estat declarat independentment des del Tractat de Westfàlia. En aquells moments Àustria tenia 3 blocs: Bohèmia –en un cert vassallatge de conquesta-, Hongria, i Àustria amb l’emperador, sobirà, en part, d’Alemanya.
Maria Teresa d’ Àustria era unasobirana bondadosa però arrel del Despotisme Il•lustrat. El seu oncle i avi havien estat músics i l’educació musical estava molt estesa, així com, l’alt grau d’alfabetització.
Des de 1680 es va posar de moda que les esglésies tinguessin orquestra. I aquesta era l’única feia que podia donar estabilitat a un músic. Malgrat que sovint es requerien músics per a esdeveniments, viure d’això era moltcomplicat, per tant aconseguir que un músic entrés en una cort o en una formació estable era un segur de vida.

Leopold Mozart, nascut a Augsburg el 1719, era un músic de l’orquestra (violí segon) de la catedral de Salzburg molt apassionat de la seva tasca que el 1756 va publicar un tractat de violí publicat a la seva ciutat natal.
La família que va formar va ser normal. No els va mancar nisobrar res. De petit Mozart va estudiar clavicèmbal, violí i teoria musical i evidentment, tocava un “pochet”, un violí petit per a portar a les butxaques.

L’arquebisbe Segismund Schrattenbach era un home tolerant i comprensiu i quan Leopold li va demanar permís per anar a Viena perquè Mozart aprengués, va accedir concedint 3 mesos. L’inici dels viatges rau en la voluntat i el convenciment de quèMozart era un do de déu i calia instruir-lo i mostrar-lo per arreu. El 13 d’octubre de 1762 es presenta Mozart a Viena –Maria Teresa portava 22 anys de govern- per tal de què se’l quedin a la cort. No serà així.

PRIMER VIATGE PER EUROPA (1762-1766)

El pare davant aquesta negativa contempla un nou projecte. Un viatge de dos anys per Europa, començant per diverses ciutats del sud d’Alemanya.A Augsburg: visiten família.
A Mannheim: on l’elector estava folrat, va fer com Maria Teresa: admiració pels nens, compensació econòmica i passi-ho bé! Però aquí Mozart aprengué de músics com Ignaz Holzbauer, Franz Xaver Richter, Christian Cannabich, Anton Lebrun i els dos fills de Johann Stamitz (1717-1757), Karl i Anton. Aquests eren uns pous d’informació musical i que li ensenyaren tot sobrel’orquestra, el clarinet, els quartets de corda, malgrat estar-hi pocs dies.
L’orquestra de Mannheim, amb la seva quarantena de músics, plena representant del rococó, va ser la primera orquestra convidada a una altra ciutat. El 1757 va anar a París –amb tota la despesa de cort i desplaçament que suposa!-. Quan el pare de Mozart se n’assabentà es va apuntar tots els possibles contactes. Il’octubre de 1763 cap a París!
A París: a la capital francesa contacten amb un noble alemany, el baró Melchior von Grimm, casat amb una francesa que feia d’ambaixador per a alemanys arribats. Aconsegueix hostals, direccions i una audició al Versalles de Lluís XV. Els Mozart van estar al dinar reial de cap d’any de 1764 (molt difícil d’aconseguir). Van actuar en diverses corts nobiliàries.
Però tots vanfer igual: admiració, compensació econòmica i passi-ho bé!
Ells no ho saberen mai, però Madamme Pompadour volgué quedar-se el nen.
També va entrar en l’estil francès del segle XVII: clavecí, dansa, tonalitat i Johann Schobert, qui ja tenia un cert punt pre-romàntic, amb més “pathos” musical.
A Londres: Hi arriben la primavera de 1764 –maig, juny- i van posar anuncis dels concerts al diariTimes (se’n conserven 3) que hi havia un nen prodigiós de 7 anys (en realitat eren 8) i la seva germana de 14. L’organització de concerts funcionava amb anuncis pels barri, es penjaven cartells i una botiga es feia càrrec de les targetes d’entrada.
Van ser rebuts a la cort de Jordi III que funcionava diferent de París i no hi havia tots els nobles adulant al rei. Va tornar a passar el mateix:...