Muerte De Los Grandes Relatos

``Muerte de los grandes relatos’’

Després de la modernitat va aparèixer la postmodernitat que descrivia allò que va passar després de la modernitat. Una època que descrivia el mon. Una anàlisisdel saber en la societat acumulada. Una història feta per l’esser humà.
És crea una estètica postmoderna que diu: "els relats han mort, les històries han mort, no es pot narrar, les trames han mort":Més endavant descriu uns 4 grans relats .
El relat marxista – estat de la plenitud ( promesa a la societat)
Capitalisme- economia avançada prosperitat per tothom.
I-lustriació- raó difosa de lahistòria (racionalisme)
El relat cristià- La promesa divina expressa, justament, la promesa que tots els homes trobaran el regne del cel i hi haurà llavors un espai de plenitud.
Aquets 4 relats en fi fanun estudi del final inevitable.
No és una història única que es desenvolupa dialècticament. És una multiplicitat de fets que cada un té el seu centre en si. Això és molt important i és molt valuós.Perquè tot això donarà lloc al multi culturalisme, al respecte pels gèneres diversos, al respecte per les ètnies diverses, al respecte per totes les minories, les minories sexuals, les minories racials.‘’ Filosofía después de Auswich’’

El que es plantegen Adorno i Horkeifer en la escola de Frankfurt, com és possible arribar a una nova forma de barbaria.
Dialèctica de la il·lustració: raóinstrumental per dominar als éssers humans, troba el seu exemple a Auschwitz. La seva culminació. És aquesta raó instrumental la que es lliura al destructiu. Pretén construir la civilització i acabaconstruint la barbàrie, ja que va néixer per sotmetre. No obstant això, aquesta ha estat la cultura. Es construeix per retornar a la arma de consum , de guerra, de mercantils.
Dialèctica negativa: apuntacontra qualsevol filosofia de la identitat. La proposta absoluta que tot el que és coincideix total i perfectament si mateix.
La filosofia desprès del nazisme: Heidegger resultava perillós perquè la...