multilinguismo

El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell
(lingüístic) desnivellat
Toni Mollà

.

L’oralitat “industrial” ens posa damunt de la taula

1. Consideracions preliminars

problemes inèdits com ara la naturalitat, la versemblança i la genuïnitat que l’escrit no s’havia plantejat.

"La llengua la fa el poble, la fa l'escola, la fa el televisor, la

Encara no s’ha aconseguitel punt d’equilibri entre la

fa el poeta, la fa el novel·lista, la fa el diari, i fins i tot la fan

correcció fonètica, la dicció i la interpretació. Es fa

els lingüistes". Això ho va escriure Joan Fuster, amb més

imprescindible la col·laboració entre professionals,

raó que un sant laic, ja fa unes quantes dècades. En cap

autors i directors de doblatge a fi de perfeccionar laaltre àmbit d’ús lingüístic es fa més evident la sentència

realització lingüística, l’adequació de veus i la qualitat

fusteriana que a la televisió, un mitjà que exigeix un(s)

interpretativa. I un model referencial d’acord amb la

registre(s) lingüístic(s) basat(s) en les varietats pròpies del

normativa vigent i la situació comunicativa concreta

vernacle-col·loquial de l’àrea decobertura del mitjà, però

(el programa). Hi tenim una gran responsabilitat els

respectuoses alhora amb els usos estàndards i cultes de

professionals. Però, sobretot, els responsables de la

l’idioma. La televisió és, per definició, un mitjà de comunica-

gestió de la televisió pública dels valencians.

ció de masses. I els seus usos lingüístics han d’adequar-se,
en primer lloc, aaquesta característica de màxima referència quantitativa.
L’estructura lingüística (interna) dels idiomes, com l’ús
mateix, és heterogènia (diversa) i dinàmica (variable).

Paraules clau

L'edat dels interlocutors, l'ambient social en què viuen,

Estructura lingüística, principi de modelatge, model

l'ocupació, el sexe, la intencionalitat de la comunicació són

referencial, oralitatsecundària, funcionalitat.

factors que determinen, tant com la procedència geogràfica,
la varietat lingüística que els usuaris fan servir. Ara bé: la
variació i la diversitat lingüístiques als mitjans de masses
han d’estar “sota control”. El principi del modelatge implícit
al mitjà així ho exigeix. Per això és tan important que la
política lingüística dels mitjans de comunicació –la referidaal seu estatus i també al mateix corpus lingüístic– es
dissenye amb criteris estratègics que miren les necessitats
comunicatives de tota la comunitat lingüística més enllà
dels usos puntuals. La raó d’existir d’una varietat estàndard
és precisament la intercomunicació entre tots els parlants
de la comunitat lingüística, amb independència de la seua
àrea lingüística (dialecte geogràfic), de laseua edat (dia-

Toni Mollà
Llicenciat en Periodisme, doctor en Sociologia i expert en
anàlisi de la programació a Radiotelevisió Valenciana (RTVV)

lecte històric), de la seua classe social o ocupació (dialecte
social), etc. De fet, la varietat estàndard es pot definir com
una varietat superadora de la diversitat: la varietat que pot

Tema monogràfic: El model lingüístic oral: el casde Canal 9 o el nivell (lingüístic) desnivellat

13

ser utilitzada per tothom (per tothom que la necessite), en el

havien gaudit d’un ensenyament formal de l’idioma del país.

moment i el lloc adequat. Però els mitjans de masses són,

Calia, a més, una preparació professional no solament lin-

per definició, el lloc de realització de la varietat (més)

güística, perquè la indústriaaudiovisual autòctona naixia en

comuna o llengua estàndard.

paral·lel a la televisió autonòmica. Els professionals valen-

Per tal de complir el paper de varietat superadora de la

cians del sector eren pocs i, com és natural, formats exclusi-

diversitat, l’estàndard no solament ha de ser conegut (com-

vament en la producció i/o el doblatge de productes audiovi-

partit) per...