Mundo islámico s.XVIII

Parlar del món islàmic amb un sentit global és un error i a més una difícil acció ja que amb termes generals no podem descriure un món tan complex on hi podem trobar tants imperis i poblacions diferents que solament tenen un element en comú que és la religió. Per tant, hauriem d'explicar per separat les diferents zones on trobam l'Islam com a religió oficial i veure quin és el seudesenvolpuament. Massa vegades s'abusa de la idea de que l'islam és una religió que invadeix tots i cada un dels aspectes de la vida dels seus pobles seguidors, que és la identitat primordial i única d'aquests pobles, que és l'islam factor fonamental que explica tot el que aquells pobles són, han estat i seran i per això s'ha anomenat a tota aquella part “el món islàmic”. Es tracta d'un excés conceptual que aforça de ser repetit ha hagut de ser considerat real. Però en totes aquestes societats tan diferents l'Islam té un paper important dins la cultura.
Durant l'època moderna la major part dels territoris de l'Islam segueix distribuit en blocs relativament estabilitzats, encara que es mantenen els típics enfrontaments pels límits. Els grans imperis que trobam dins el món musulmà és l'imperi Otomà,heredeu de la gran aprotació dels turcs que es va començar a expandir a partir del 1453 i va dur l'Islam fins a la zona balcànica i amenaça a les altres zones eslaves i centrals. Aquest imperi engloba tota la Síria històrica, Mesopotàmia, Egipte i zones costeres de la península Aràbiga i quasi tot el nord d'Àfrica encara que el principal assentament és en la zona costera. L'imperi Otomà és un grandefensor de la tradició sunnita. A la Índia trobam l'imperi Mogol, iniciat per el descendent de Gengis-Jan i de Tarmelán. La seva època d'esplendor és amb l'emperador i filòsof Akbar (1556-1605) i amb Awragzab (1658-1707). En aquest imperi indi hi trobarem una cultura mesclada amb característiques islàmiques, indus i iranís amb una forta personalitat diferencial. Encara que l'Islam indi seràmajoritariament per les classes burgeses i privilegiades. Durant el segle XVIII l'imperi es veu amenaçat per les fàbriques europees. Finalment, l'altre gran imperi és el Safàvida assentats basicament en Iran, grans defensors del xiïsme que durà a constants enfrentaments amb els otomans sunnís.

2. L'islam
La paraula Islam significa “submissió a Déu, expressió amb la qual es resumeix d'una manerabreu i senzilla com per aquesta religió, l'home es posa en les mans de Déu perquè eren el seu mitjà de seguretat i salvació. L'home es concebut com a un ésser social, no insolidari, a qui se li proporcionen unes pautes i unes normes, un estil i una manera de viure. El musulmà troba valors, unes directius de comportament dins la seva existència social. Descobreix el significat d'allò bo i dolent,llibertat, justícia, igualtat, tolerància, germanor, respecte als dèbils, treball i puresa. L'àrab és la llengua de la religió islàmica, amb la qual trobam escrit el Coran i la qual utilitza al màxim els seus recursos estilístics.
L'Islam és una religió monoteista basada en el Coran, llibre on està escrita simplement la paraula de Déu (Allah traduïda en àrab) revelada pel seu missatger “Mohammad”o Mahoma. Mahoma no és ni l'autor, ni el que ha composat el llibre, és solament el revelador de la fe. El Coran es divideix en 114 capítols que es torna a dividir en versícles anomenats azorasi aleyas. El contingut i la forma és descrita de manera perfecte, inteligible, incomparable, sagrat i per tant, no permet cap modificació. No només conté el dogma bàsic de l'islam si no que també conté unespautes de comportament. El Coran és considerat com una obra literària per la seva riquesa de figures poètiques en la sea escriptura. Per tant, tenim juntamnet la doctrina i la normativa, on fixa les creences fonamentals de la religió musulmana i conté el seu propi codi ètic i màxim model d'expressió.
Muhammad o Mahoma era el profeta de l'Islam encara que per aquesta religió és solament un...