Museo Guggenheim Bilbao (catalán)

Museu Guggenheim de Bilbao

A) DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: Museu Guggenheim de Bilbao.
Lloc: Bilbao.
Arquitecte: Frank O. Gehry (Toronto, 1929).
Cronologia: 1992- 1997.
Materials que s’han utilitzat: a l’exterior s’utilitza la pedra calcària, el vidre i el titani, que utilitzat en forma de làmines proporciona efectes lluminosos nocturns al reflectir-se en les aigües del riuNervión. Els materials utilitzats en el interior van ser la fusta, el guix, el cartró i el ciment.
Tractament del mur: el museu té una innovadora façana de làmines de titani amb forma recargolada i amb sinuoses corbes, també murs ortogonals de pedra.
Sistema constructiu: deconstructivisme.
Tres dimensions: la superfície total de l'edifici és de 24.000m2 i està dividit en tres plantes, unides pertota una ret de passeres, escales i ascensors.



B) ANÀLISI FORMAL
Elements de suport: una complexa estructura metàl·lica i, murs de pedra calcària. El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura.
Elements suportats: murs de titani, pedra calcària i vidre.
Espai Exterior: el museu està rodejat d’una sèrie de passeigs i places, ja que es troba a una zonaurbanística de la ciutat de Bilbao a la vora del riu Nervion.
Té diversos accessos, l’entrada principal està situada davant d’una plaça. S’arriba a l’entrada a través d’una escalinata descendent, un disseny poc freqüent, ja que normalment les escales són ascendents per guanyar solemnitat. L’arquitecte pretén aconseguir una visió global de l’edifici, i no un punt focal dominant. L’estructuraprincipal està radicalment esculpida seguint contorns gairebé orgànics, el museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l’edifici està creuat per un pont elevat i l’exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto a l’altra riba delriu.
L'edifici del museu es troba a la riba de Nervión, s'alça com un monumental i espectacular conjunt de formes geomètriques inimaginables, que pot semblar tant un vaixell com una immensa flor metàl·lica.
Espai Interior: a l’interior trobem el vestíbul, que té una alçada de 50 m, també hi trobem una àmplia sala sense columnes ideal per exposicions, d’una superfície de 11.000 metres quadrats. Lallum natural inunda l’interior a través dels murs de vidre amb estructura de ferro. La Sala del Peix fa 30 m d’amplada per 130 m de llargada.
La primera planta és molt peculiar. Té un conjunt d’accessos que succeeixen una sèrie de sales de gran amplitud. Aquest primer nivell està destinat a l’exposició de mostres significatives de l'art dels Estats Units i d’Europa més recent. L’entrada dóna accésa la gran sala té forma de pètal, a les que són rectangulars i a la terrassa de la marquesina que està a la cara nord. Aquesta marquesina només té un pilar molt alt que dóna esveltesa a l’estructura. Al centre del vestíbul ha un enorme pilar i una gran estructura en forma de palmera. A més hi ha ascensors, passarel·les i escales que comuniquen amb les plantes superiors. Les formes interiors delvestíbul no segueixen les formes geomètriques i tenen parts recobertes de pedra i altres vidrieres i casi totes les sales del museu tenen lucernari.
A la segona planta del Museu s'alternen les galeries d’exposicions clàssiques amb noves sales de la planta circular. Aquí s’hi exposen obres d’autors significatius del s. XX, ja siguin d’Europa, d’Estats Units o d’Espanya.
La tercera planta estàdedicada a les diferents avantguardes europees sorgides a la primera meitat del segle XX, de forma molt destacada el cubisme, l'expressionisme, el surrealisme, l'art abstracte i el post - expressionisme.
La superfície expositiva total (11.000 m) es distribueix en 19 galeries: deu de planta ortogonal i nou de planta irregular, en correspondència totes amb les formes destacades a l’exterior. La més...