Museu memoria de l'exili







Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera
Banyuls (Rosselló), milicians que es dirigeixen a Argelers.
Font: Chauvin, Légendes, Album Souvenir de L’Exode Espagnol des Pyr. Or. Série 1 et 2.






CONSORCI DEL MUSEU MEMORIAL DE L’EXILI



Continguts que es treballen en el museu :
Què és un exili?
Consideracions generals sobre l’exili
Com a realitat actual
Com afenomen universal en el temps i l’espai
Els grans exilis contemporanis
Els exilis catalans de tots els temps
Catalunya com a indret de refugi de tots els temps
Exili del 1939
La Guerra Civil del 1936-39
Causes de l’èxode massiu republicà
Destinació dels exiliats del 39
Camins de frontera
Camps de refugiats francesos
Solidaritats locals i internacionals
Retorn a Espanya
Viatge a AmèricaResistència a França
Camps de concentració nazis
- Repercussions dels fets polítics a Europa a la primera meitat del s. XX sobre els
exiliats
- Exili interior
La vivència de l’exili: testimonis anònims, personatges coneguts, artistes, intel·lectuals
El llegat de l’exili
L’art al servei de la ideologia
Cartells i fotografies pròximes a la causa republicana i a la causa de lacoalició reaccionària rebel
L’art com a forma d’expressió , i com a testimoniatge
Dibuixos de Franch Clapers, testimonis del pas per camps de refugiats francesos













Treball previ:
1-Què és un exili?
Defineix el concepte (si cal busca informació a Internet)




2-Context històric de l’exili del 1939.
Llegeix “en diagonal” les unitats 9, 10 i 11 del llibred’Història. Fes-te una idea del que va passar a Espanya entre 1931 i 1941. Fóra interessant raonar perquè l’exili de republicans al final de la guerra civil espanyola fou tan massiu.

3-La vivència de l’exili:
3.1. Testimonis
Cap a l’exili

“Avi, tia petita, germans tots, a les vostres mans poso avui el tresor de la meva vida. La Remei i l’Albert no tindran, a partir d’ara, ningú més que vosaltres.Ja sé que és molt. Ja sé que allà on siguin també hi haurà el vostre escalf i la vostra acollença. Aquesta certitud m’ajuda a fer menys dolorosa la separació.
Estimeu-los. Vosaltres sou tots bons i teniu bon cor. Ells també ho són i el seu cor batega amb el vostre. Feu-ne de tots un, i la vida, avui massa amarga, ens serà aleshores un xic més planera.
L’Albert es troba en plena formació.Cuida’l avi! Que la meva absència no es faci notar gaire. Feu-me’n un home.
Us ho demano amb devoció de creient. Amb tota la passió d’una ànima feta trossos.
Vostre, ben vostre, Josep.”

Aquesta és la carta que el mestre de Figueres, Josep Pei, va deixar sobre la taula de casa seva el moment de marxar cap a França.

Baixaven els avions baixos i estaven metrallant la carretera. Les dones queanaven més endavant foren... perquè els hi va tocar, i veien com queien les bombes, i nosaltres, a la cua, perquè hi havia molta gent, arraconada al costat de les cunetes, perquè anàvem carregats de paquets. I en vam llençar molts, els que no podíem portar els tiràvem al mar.
LLUÏSA ALEMANY; Sant Feliu de Codines, 1920 (Inclòs a Pagès, P. (2003). Aquella guerra tan llunyana i tan propera).

Lagent que havíem treballat a favor de la República. Ens en vam anar no solament la gent que havia treballat a favor de la República –com jo que havia tingut diferents càrrecs- sinó que la gent tenia por, la gent que tenia por perquè havien dit que els moros atropellaven a les dones, que va ser veritat, que si es matava la gent. Veritablement, va ser una cosa espantosa.
ENRIQUETA GALLINAT;Barcelona, 1909 (Inclòs a Pagès, P. (2003). Aquella guerra tan llunyana i tan propera).
I jo vaig passar a França per Bourg-Madame i ens van desarmar, com és natural. Només entrar els lliuràvem els fusells. I havia una gent, que devia ser comunista, i deien en castellà, perquè ho deien en castellà: “ahora tenemos que ir a Madrid”. Ara anar a Madrid? A Madrid, a què? A defensar Madrid? De què?...