Music

La música clàssica és un terme que té un sentit ampli i divers. Normalment, el terme fa referència a la música produïda, o arrelada a les tradicionsoccidentals, en l'àmbit de la música religiosa isecular, i que abasta un ampli període que va, aproximadament, des del segle IX fins a l'actualitat.[1] Les normes fonamentals d'aquesta tradició musical es va regular d'acord a una codificació entre1550 i 1900, període que en anglès es coneix com el common practice period (període de pràctica comú).
La música europea és diferència clarament de moltes altres tradicions no europees i de les formesde música popular, pel seu sistema de notació musical, aproximadament en ús des del segle XVI.[2] La notació occidental és utilitzada pels compositors per detallar a l'artista intèrpret o executant,informació sobre l'altura, la velocitat, la mètrica, el ritme i altres detalls sobre l'exacta interpretació d'una obra musical. Això deixa menys espai per a altres pràctiques, com la improvisació il'ornamentació ad libitum, que són molt més freqüents en altres tradicions musicals no europees –com per exemple en la música clàssica índiao la música tradicional japonesa–, i en la músicapopular.[3][4][5]
El gust del públic i l'apreciació d'aquest tipus de música es va anar esvaint cap a finals del 1900, més en particular als Estats Units i al Regne Unit. Certament, aquest període ha estattestimoni d'un extraordinari èxit comercial de la música popular, encara que el nombre de discos venuts no és indicatiu de la popularitat de la música, i en concret de la música clàssica.[6]
El terme"música clàssica" no apareix fins a principis de segle XIX, com a conseqüència de la voluntat de "canonitzar" el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període consideratcom una edat d'or de la música.[7] La primera referència al terme "música clàssica" registrada per l' Oxford English Dictionary apareix al voltant de 1836.[8][9] Molts autors consideren que el terme...