Musica

LLAÜT:

instrument de corda similar a la guitarra, té una tapa plana i un fons pla, profund i lleuger. Sis parells de cordes (cordes dobles) van des de les clavilles (col·locades enun claviller doblat en angle cap enrere del màstil), al pont, pegat a la tapa. Per damunt del pont hi ha una obertura redona en la que es col·loca una talla molt decorada, i uns colzesamb forma de F. Les cordes es polsen amb la pua que subjecta l’intèrpret amb la mà dreta. La tessitura que adopta en l’orquestra és la de tenor. De la mateixa forma que la guitarra, lesnotes per al llaüt s’anoten una octava per damunt del que en realitat sonaran.

Fou molt utilitzat entre els segles XIV i XVIII i va ressorgir de nou al segle XX amb el movimentdenominat de la música antiga. El seu període d'esplendor, però va ser el del Renaixament i el del Barroc. Des del segle XVI fins a mitjans segle XVIII, aproximadament, va ser l'instrumentmés popular a tot Europa.

RABELL:

Es tracta d'un instrument format per una caixa harmònica, un pal i un claviller, on van subjectes d'una a quatre cordes de budell o de crin ques'estenen al llarg de la caixa fins a un cordal, normalment de banya. La tapa superior de la caixa pot ser de pell, de llauna o de fusta i, a diferència del violí, la caixa no té ànima(peça cilíndrica de fusta que, sense encolar, uneix les tapes superior i inferior d'aquell instrument per sostenir la tensió de les cordes i per donar-li més volum). Les cordes estoquen amb un arc, normalment curt i corbat, el cordamen està fet de crins de cavall.

Es coneixen gravats, il·lustracions i referències al rabel des de l'Edat Mitjana, encara que ésevident que el seu origen és més remot. Tradicionalment se sol associar aquest tipus d'instruments de corda fregada amb el llegat àrab, i, si bé hi ha moltes similituds i coincidències