Musica

És la música subjectiva?

Iván Pérez Cano
Curs 2012/2013
Departament de música
Tutora: Montserrat Maja
Índex

2.1. Sons i assimilacions d'aquests
2.2 Anàlisi i assimilació de les distàncies tonals
2.3. Nivell d'intel·lecció dels individus

1. Introducció

Per poder entendre la nostra hipòtesi primer hem de conéixer els diversos termes d'aquesta per separat.

La música, perdefinició, és un terme que fa referència a la manera d'organitzar sensible i lògicament una sèrie de sons i silencis utilitzant els principis bàsics de l'harmonia, la melodia, i el ritme.

El subjectivisme limita la validesa de la veritat en l'individu que coneix i jutja principalment segons el seu enteniment i en consideració a la seva realitat específica entesa no com un aspecte extern sinó comuna part de la seva pròpia persona.

L'objectiu principal d'aquesta investigació és demostrar que la música no és subjectiva i que realment no escollim els nostres gustos musicals, donar a conèixer la poca llibertat que tenim en aquest aspecte.

He triat respondre aquesta hipòtesi: ``És la música subjectiva?´´ perquè m'agrada molt la música, i crec que està patint un fort cop per part delsinteressos socials de les persones que gestionen el mercat musical.

Els meus mitjans han sigut les meves pròpies reflexions i investigacions a traves d'anàlisi de peces musicals i d'experimentació amb la guitarra, així com entrevistes i opinions d'altres músics.

Les fonts han sigut totalment pròpies durant tot el treball excepte l'últim apartat del qual he extret informació de diverses pàginesd'Internet com
http://www.taringa.net/comunidades/taringamexico/5027735/Efectos-de-la-musica-en-el-cerebro.html

2. Cos del treball
2.1. Sons i assimilacions d'aquests

L'oïda d'una persona que no ha rebut cap influència musical per part de les persones del seu entorn no està preparada per segons quines peces musicals per una qüestió de distàncies tonals i simplicitat musical. Això té unafàcil explicació.

Si una persona no rep cap influència musical per part de les persones del seu entorn des de la infància, com qualsevol altre nen, es deixa influenciar per el que veu a la televisió ja sigui per part dels anuncis publicitaris com de les notícies. Tots hem vist de petits anuncis per la televisió de joguines i les hem desitjat, amb la música passa exactament el mateix. Casualment,la música que s'escolta en la ràdio o en la televisió no és precisament música clàssica. Quan l'individu en qüestió comença a sentir-se atret per aquest tipus de música, la seva oïda es va modelant fins que assimila aquesta sèrie de sons com els correctes i agradables. Analitzem una d'aquestes cançons:

Com podem veure, és un tema en C major, amb una varietat molt limitada de figures musicals(només tenim presents blanques, negres, corcheres i semicorcheres) i amb una harmonia molt limitada, ja que es limita a utilitzar les notes de la pròpia tonalitat. En aquest cas només tenim aquestes notes durant tota la partitura: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La.
En definitiva com el jurat podrà comprovar donats els seus coneixements d'harmonia, és un tema senzill i simple.

Una vegada l'individu haassimilat aquesta limitació de sons i de bellesa com el que és correcte i agradable, podem començar a respondre una mica la nostra hipòtesi. Creieu que realment aquest individu ha escollit el tipus de música que li agrada? Ell va escollir escoltar aquesta música en la televisió o en la ràdio? Fem una breu reflexió.

Aquest és un exemple d'èxit de les intencions del mercat musical actual, ja que aixòés només el principi, mirem què passa si analitzem un altre tema dels interessos del mercat musical actual:



Com podem veure, és un tema en C major, amb una varietat molt limitada de figures musicals (només tenim presents blanques, negres, corcheres i semicorcheres) i amb una harmonia molt limitada, ja que es limita a utilitzar les notes de la pròpia tonalitat.
He pogut dir exactament...