Musical moulin rouge

En primer lloc hem de parlar del naixement del músical per poder arribar a la pel·lícula de Moulin Rouge i, així, poder establir una relació entre el seu passat i el llegat que ha deixat pel futur.Molt abans inclús del naixement d’aquest gènere, podriem dir que quan apareix el cinema, el públic dels Estats Units d’Amèrica, o americans a seques, ja tenien una gran afició per Broadway –la míticaavinguda de Manhattan famosa pels seus teatres– i dels seus musicals, així com del teatre. Molts dels musicals del cinema doncs, ja havien estat interpretats a Broadway i això, com veurem més endavant,té influència en el film de Luhrmann.
La primera pel·lícula reconeguda, doncs, com a sonora, va ser El cantor de Jazz (Alan Crosland, 1927). I com a sonora entenem que era la primera vegada que laparaula està sincronitzada amb la imatge. Va ser el 1929 quan el premi Òscar a la millor pel·lícula va ser per un musical: La Melodia de Broadway (Harry Beaumont, 1929), la primera íntegrament parladaamb cançons i balls i elaborada sobre un argument melodramàtic, un dels trets característics del gènere i que es manté a la pel·lícula Moulin Rouge. Aquest gènere doncs, pren la banda sonora com apart important del film, que li dona sentit per davant la imatge i potencia la seva part més estètica. A la vegada, la part més fantasiosa. I tot això ho té Moulin Rouge. Accepta els orígens del teatreprecisament començant com una obra de teatre, obrint el teló a l’espectador i com si l’espectador de cinema compartís el teatre, de la pel·lícula. L’estètica, sobrecarregda. En alguns moments el filmde Luhrmann explora noves vies de representació adaptant-les als temps actuals. I fantasiosa perquè, tradicionalment, el gènere musical s’ha definit com un món de fantasia on tot es pot fer realitat.Un món que tenen tots els personatges de Moulin Rouge, el té Christian –el poeta enamorat de la vida, sensible, interpretat per Ewan McGregor–, per posar un exemple, però la pel·lícula en sí ja és...