Musicoterapia
La idea de base és reconèixer que gran part de les malalties tenen el seu origen en el cervell, qui després transmet a una part del cos unestímul determinat que reprodueix una malaltia. Amb la musicoteràpia s'intenta fer arribar al cervell uns estímuls que li portin a una relaxació o anul • lació dels que reprodueixen la malaltia, através de diverses melodies amb què es poden aconseguir efectes sorprenents.
Encara que la musicoteràpia ja es coneix des de l'antiguitat, en els anys 40 del nostre segle s'utilitza com a branca demedicina recuperativa, que amb efectes fisiològics, afectius i mentals, contribuint a un equilibri piscofísico de les persones. Avui dia s'aplica fonamentalment en desequilibris nerviosos, influeixpositivament sobre el cor i pulmons, alcoholisme, drogues i com a prevenció de suïcidis, tot i que encara cal aprofundir molt més en el tema.
L'esquema bàsic de treball en aquesta disciplina contemplatres aspectes: la interacció positiva del pacient amb altres éssers, l'autoestima i l'ús del ritme com a element generador d'energia i ordre. La musicoteràpia actua com a motivació per al desenvolupamentd'autoestima, amb tècniques que provoquen en l'individu sentiments d'autorealització, autoconfiança, autosatisfacció i molta seguretat en si mateix. El ritme, element bàsic, dinàmic i potent en lamúsica, és l'estímul orientador de processos psicomotors que promouen l'execució de moviments controlats: desplaçaments per prendre consciència de l'espai vivenciats a través del propi cos.
L'eina...
Regístrate para leer el documento completo.