My Family And Other Animals
Páginas: 11 (2580 palabras)
Publicado: 11 de junio de 2012
L'ART DEL SEGLE XIX
Tema 7: L'art del segle XIX
El segle XVII va ser una època de tránsit, en la qual es van mantenir les formes estétiques i culturals de l'Antic Régim (Barroc i Rococó). La influència de la il·lustració i va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat, el Neoclàssic es va estendre fins al segle XIX.
Al 1830 va sorgir un nou corrent intel·lectual iartístic, el Romanticisme. Però els problemes socials derivats de la industrialització van fer sorgir una generació d'artistes que van fer del Realisme una manera de mostrar i de denunciar la nova societat.
Finalment l'art va entrar en una etapa de transformacions profundes. Els nous corrents arquitectónics (ferro i ciment) i l'Impressionisme van obrir les portes del segle XX.
JohnConstable: La catedral de Salisbury, 1823 Gustave Eiffel: Torre Eiffel, 1887-1889
1 Els antecedents: el segle XVIII
· LA PERVIVÈNCIA DEL BARROC
Durant el segle XVIII a Espanya i a l'Amèrica espanyola hi va perdurar l'estil Barroc.
En arquitectura es va assistir a la complicació i la profusió de la decoració, especialment en les portalades i els elements interiors. Cal destacar les obres deChurriguera i de Pedro Ribera.
En escultura, l'autor més destacat va ser Francisco Salzillo. Les seues obres es distancien del dramatisme dels artistes del segle XVII.
· DEL ROCOCÓ AL NEOCLÀSSIC
Durant el segle XVIII a França i després a Europa va sorgir un estil artístic nou, el Rococó, decoratiu i sobrecarregat.
L'expansió de les idees il·lustrades , els esdeveniments revolucionaris a Françai el descobriment de jaciments arqueològics importants de l'antiguitat va ajudar a configurar un estil nou, el Neoclàssic.
L'arquitectura neoclàssica
L'arquitectura s'inspirava essencialment en els moviments grecs: ordre dóric, columnes i frontons amb decoració escultórica.També es van utilitzar les aportacions romanes: arcs i cúpules per a crear grans espais.
A França , bressol del'estil , destaquen l'església de la Madeleine, l'església de Sainte Geneveiève, l'Arc de l'Étoile i la columnata de la plaça Vendôme. També cal destacar a Anglaterra el British Museum i a Alemanya la Porta de Bandenburg.
A Espanya podem destacar edificis com la Puerta de Alcalá i el Museo del Prado, a Madrid; la Llotja, a Barcelona, i la Fábrica de Tabacos, a Sevilla.
L'escultura i la pinturaneoclàssiques
L'escultura preferentment elaborada en marbre, imitava l'estatuària grega i romana. Entre els escultors cal esmentar Antonio Canova.
En pintura, el gust per l'antiguitat es reflecteix en la utilització de termes històrics. L'artista que hi exel·lí va ser Jacques-Louis David, que va pintar escenes heroiques.
A Espanya, la pintura neoclàssica va estar representada per l'alemanyAnton Raphael Mengs, pintor de la cort de Carles III. El seu estil va influir en Marià Salvador Maella i els germans Francisco i Ramón Bayeu.
Francisco salzillo: La sagrada família, 1765-1766 Pedro Ribera: Hospicio de Madrid, 1722- 1729
Jaques-Louis DAVID: Jurament dels Horacis, 1785
DOSSIER Un artista excepcional: Francisco de Goya
Francisco de Goya y Lucientes (1764-1828)va nàixer a Fuendetodos (Saragossa) i es va formar com a pintor a la ciutat de Saragossa. Va viatjar en la seua juventut a Madrid i a Itàlia, on va acabar la seua formació. De retorn a Saragossa, es va relacionar i va treballar amb els germans Bayeu, amb una de les germanes dels quals es va casar.
Els inicis: pintor de la cort
De la mà dels seus cunyats va arribar a Madrid i s'hi va establircom a pintor de cartons*
de la Real Fábrica de Tapices. En aquesta primera etapa tenia un estil colorista, amb pincellades soltes i mescles de colors. Alguns dels més famosos són La verema, Les quatre estacions, La gallina cega, etc. Molt aviat el seu domini del color i del dibuix va fer que li encarregaren retrats, i el 1775 va ser anomenat pintor de la cort.
Una malaltia greu, el 1792, el va...
Tema 7: L'art del segle XIX
El segle XVII va ser una època de tránsit, en la qual es van mantenir les formes estétiques i culturals de l'Antic Régim (Barroc i Rococó). La influència de la il·lustració i va forjar un nou estil basat en el classicisme i la racionalitat, el Neoclàssic es va estendre fins al segle XIX.
Al 1830 va sorgir un nou corrent intel·lectual iartístic, el Romanticisme. Però els problemes socials derivats de la industrialització van fer sorgir una generació d'artistes que van fer del Realisme una manera de mostrar i de denunciar la nova societat.
Finalment l'art va entrar en una etapa de transformacions profundes. Els nous corrents arquitectónics (ferro i ciment) i l'Impressionisme van obrir les portes del segle XX.
JohnConstable: La catedral de Salisbury, 1823 Gustave Eiffel: Torre Eiffel, 1887-1889
1 Els antecedents: el segle XVIII
· LA PERVIVÈNCIA DEL BARROC
Durant el segle XVIII a Espanya i a l'Amèrica espanyola hi va perdurar l'estil Barroc.
En arquitectura es va assistir a la complicació i la profusió de la decoració, especialment en les portalades i els elements interiors. Cal destacar les obres deChurriguera i de Pedro Ribera.
En escultura, l'autor més destacat va ser Francisco Salzillo. Les seues obres es distancien del dramatisme dels artistes del segle XVII.
· DEL ROCOCÓ AL NEOCLÀSSIC
Durant el segle XVIII a França i després a Europa va sorgir un estil artístic nou, el Rococó, decoratiu i sobrecarregat.
L'expansió de les idees il·lustrades , els esdeveniments revolucionaris a Françai el descobriment de jaciments arqueològics importants de l'antiguitat va ajudar a configurar un estil nou, el Neoclàssic.
L'arquitectura neoclàssica
L'arquitectura s'inspirava essencialment en els moviments grecs: ordre dóric, columnes i frontons amb decoració escultórica.També es van utilitzar les aportacions romanes: arcs i cúpules per a crear grans espais.
A França , bressol del'estil , destaquen l'església de la Madeleine, l'església de Sainte Geneveiève, l'Arc de l'Étoile i la columnata de la plaça Vendôme. També cal destacar a Anglaterra el British Museum i a Alemanya la Porta de Bandenburg.
A Espanya podem destacar edificis com la Puerta de Alcalá i el Museo del Prado, a Madrid; la Llotja, a Barcelona, i la Fábrica de Tabacos, a Sevilla.
L'escultura i la pinturaneoclàssiques
L'escultura preferentment elaborada en marbre, imitava l'estatuària grega i romana. Entre els escultors cal esmentar Antonio Canova.
En pintura, el gust per l'antiguitat es reflecteix en la utilització de termes històrics. L'artista que hi exel·lí va ser Jacques-Louis David, que va pintar escenes heroiques.
A Espanya, la pintura neoclàssica va estar representada per l'alemanyAnton Raphael Mengs, pintor de la cort de Carles III. El seu estil va influir en Marià Salvador Maella i els germans Francisco i Ramón Bayeu.
Francisco salzillo: La sagrada família, 1765-1766 Pedro Ribera: Hospicio de Madrid, 1722- 1729
Jaques-Louis DAVID: Jurament dels Horacis, 1785
DOSSIER Un artista excepcional: Francisco de Goya
Francisco de Goya y Lucientes (1764-1828)va nàixer a Fuendetodos (Saragossa) i es va formar com a pintor a la ciutat de Saragossa. Va viatjar en la seua juventut a Madrid i a Itàlia, on va acabar la seua formació. De retorn a Saragossa, es va relacionar i va treballar amb els germans Bayeu, amb una de les germanes dels quals es va casar.
Els inicis: pintor de la cort
De la mà dels seus cunyats va arribar a Madrid i s'hi va establircom a pintor de cartons*
de la Real Fábrica de Tapices. En aquesta primera etapa tenia un estil colorista, amb pincellades soltes i mescles de colors. Alguns dels més famosos són La verema, Les quatre estacions, La gallina cega, etc. Molt aviat el seu domini del color i del dibuix va fer que li encarregaren retrats, i el 1775 va ser anomenat pintor de la cort.
Una malaltia greu, el 1792, el va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.