Màrius torres febrer
Páginas: 2 (412 palabras)
Publicado: 8 de enero de 2012
“Com un foc invisible...” De Màrius Torres.
Comentari de “Febrer”.
El poema està format per tres estrofes anomenades estances, totes de set versos. Pel que fa el nombre de síl·labes alternaversos alexandrins i decasíl·labs, i alternança de versos masculins i femenins. El tema predominant del poema és la renovació constant de la vida i el que aquesta desperta dins l'autor.
A la primeraestrofa descriu com el poeta veu el Febrer. Es van produint els canvis que anticipen la pròxima estació (la Primavera) “Les branques d'ametller senten, sota l'escorça, un moviment suau i obscur”. Amés fa aquesta idea extensiva a qualsevol cosa ( La mort anuncia un naixement).
A la segona estrofa ens posa com exemple el trèvol, com a imatge del canvi lent però constant que domina aquest període.A la segona vers de l'estrofa fa referència a l'incertesa del futur i repeteix el lema anunciat a la primera estrofa.
El pas del temps es veu reflectit en l'escalfor tèbia dels últims dies d'hivern,quan la neu ja es fon a poc a poc. Aquest canvi constant però lent que es repeteix. Esmenta la natura, quan comença a bategar d'una manera incerta, amb una anticipació cap a la vida futura. El poetaens transmet la inquietud de la mort per d'una fruit a una nova
vida ( optimista) la vida es reforça entre les anades i vingudes, entre la vida i la mort.
A la tercera estrofa l'autor transmet elque seria l'hivern, om acaba una vida i en comença una altra (regeneració) es podria comparar amb la vida del fènix que mor amb les seves flames i reviu d'aquestes. El poeta descriu aquest impuls dela natura amb la metonímia “ un crit etern de la larva, l'arrel i la semença” i la compara a un “ foc invisible, meravellós, intern. Els últims dos versos compara altra vegada aquesta forçarenaixedora de la naturalesa amb la maduració qu el vi de Falern (vi històric de l'antiga Roma) dins de gerres de Faiença.
El poeta fa ús d'una gran antítesi que presenta el “morir” a l'inici de la...
Comentari de “Febrer”.
El poema està format per tres estrofes anomenades estances, totes de set versos. Pel que fa el nombre de síl·labes alternaversos alexandrins i decasíl·labs, i alternança de versos masculins i femenins. El tema predominant del poema és la renovació constant de la vida i el que aquesta desperta dins l'autor.
A la primeraestrofa descriu com el poeta veu el Febrer. Es van produint els canvis que anticipen la pròxima estació (la Primavera) “Les branques d'ametller senten, sota l'escorça, un moviment suau i obscur”. Amés fa aquesta idea extensiva a qualsevol cosa ( La mort anuncia un naixement).
A la segona estrofa ens posa com exemple el trèvol, com a imatge del canvi lent però constant que domina aquest període.A la segona vers de l'estrofa fa referència a l'incertesa del futur i repeteix el lema anunciat a la primera estrofa.
El pas del temps es veu reflectit en l'escalfor tèbia dels últims dies d'hivern,quan la neu ja es fon a poc a poc. Aquest canvi constant però lent que es repeteix. Esmenta la natura, quan comença a bategar d'una manera incerta, amb una anticipació cap a la vida futura. El poetaens transmet la inquietud de la mort per d'una fruit a una nova
vida ( optimista) la vida es reforça entre les anades i vingudes, entre la vida i la mort.
A la tercera estrofa l'autor transmet elque seria l'hivern, om acaba una vida i en comença una altra (regeneració) es podria comparar amb la vida del fènix que mor amb les seves flames i reviu d'aquestes. El poeta descriu aquest impuls dela natura amb la metonímia “ un crit etern de la larva, l'arrel i la semença” i la compara a un “ foc invisible, meravellós, intern. Els últims dos versos compara altra vegada aquesta forçarenaixedora de la naturalesa amb la maduració qu el vi de Falern (vi històric de l'antiga Roma) dins de gerres de Faiença.
El poeta fa ús d'una gran antítesi que presenta el “morir” a l'inici de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.