música medieval

MÚSICA MEDIEVAL
Introducció històrica (fins l’any 1000 d.C)
La música de l’edat mitjana encara estava centrada en la vida religiosa, social i intel·lectual de l’època. Les fronteres entre els períodes històrics son difícils de crear i distingir entre els països. Els escriptors italians del segle XIV i XV creien que la seva civilització representava un renaixement de les antigues glories deGrècia i Roma. Per tant, van designar a tots els segles entremitjos com medievals. Per errònia que fos, aquesta designació s’ha mantingut. Els especialistes moderns van designar a mes el començament de la Edat Mitjana al segle V, després de la derrota de l’Imperi Romà. La història d’aquesta música comença amb la fundació del cristianisme. El fi del període medieval varia segons les interessospersonals i prejudicis dels diferents especialistes ja que la música del segle XV mira tant cap al medieval com per al renaixement.
A finals del segle II d. C., l’Imperi Romà va començar a tenir símptomes de decadència. Els bàrbars van pressionar en les fronteres del nord, algunes ciutats tenien dificultats financeres i sobretot el problema no resolt de la successió imperial va produir guerres civils, jaque el mando imperial es va convertir en una dictadura militar. Los francos y alamanes llegaron hasta el Rhin; los godos bajaron por el Danubio hasta las provincias del Marg egeo; y los perses atacaron, perdiendo asi el control de Asia. Perè aquesta primera desintegració de l’Imperi Romà va ser temporal. Ja que l’emperador Aurelio (270-275) va reconquistar el control de tot l’imperi menys lesterres del nord, el Rhin i l’entrada del Danubi. Després l’emperador Diocleciano (284-305) va completar la restauració de l’imperi. Estabilitat del segle IV va portar dos progressos:
Va suposar un canvi ràpid en la fortuna del cristianisme dins l’imperi. El cristianisme va avançar fins la completa tolerància de Constantio (315-337), i es convertí en la religió imposada a tots els romans menys alsjueus. Alguns homes es van convertir en membres del clero. Les Esglésies van adquirir influencia i poder en tot l’Imperi. Es va establir un govern eclesiàstic.
La evolució de la fundació de Constantinopla i la conseqüent divisió de l’imperi en el occident llatí i orient grec, va afectar al futur del cristianisme i de la seva música. La part oriental de l’imperi va sobreviure i la occidentaldurant mil anys. Constantinopla va resistir els atacs dels barbes del nord i dels musulmans de Arabia abans de caure finalment amb els turcs en 1453. L’imperi bizantí va preservar les tradicions culturals i intel·lectuals.
Caiguda de l’Imperi Romà
Les varies pressions dels germànics van ocasionar finalment una infiltració considerable. Finalment els aliats visigots van invaïr italià, que s’havienestablert al llarg del Danubi. Les fronteres van quedar obertes a la invasió. [...]. Al 476 es considera oficialment la fi de l’Imperi Romà. Es van establir els reinats bàrbars independents (segle V), esdeveniments que van determinar les condicions socials i politiquen que anaven a prevaleixer durant varios segles. : la barreja de proporcions variables d’elements germànics i romans. Tan aviat comles invasions germàniques van guanyar el control dels seus nous territoris, va comensar lasimilacio per poblacions conquistades. Els membres de la mes alta jerarquia de la societat imperial van adoptar les costums guerreres dels jefes germànics i van donar lloc a una aristocràcia semibàrbara basada en la força militar i en la propietat de la terra. Diferents elements dels estrats socials mes aixoses van barrejar per produir el campesinat de ledat mitjana. La influencia romana va vairar en els dieferents reinats bàrbars. En italià es va conservar les formes de la vida i cultural imperials. Els grans escriptors llatins de la època, Boeci (480-524) i Cuasiodoro (485-575), van servir en la cort de Teodorico. Boeci era principalment filòsof, i Casiodoro historiador i gome d’estat. Pero els...