Música I Art

La música i l'art

Segons diverses definicions, la música és l'art de produir i combinar sons d'acords de tots els tipus d'elements de creació sonora: instruments,ritmes,sonoritats, timbres, tons, organitzacions serials, melodies, harmonies... En el seu sentit més primogènit, és l'art de produir i de combinar els sons d'un mode tan agradable a l'oïda.

Amb la paraula música es designa totaquell art d'organitzar d'una manera sensible i amb una lògica la combinació coherent de silencis i sons per dur a terme els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme.



Quina relació hi ha entre la música i l'art?

Parlem d'art musical

Una definició simplista de la música podria ser la de "sons organitzats", i d'art musical la de "sons organitzats de tal manera que estiguipresent la intenció de que es produeixi una manifestació, un missatge o una comunicació".

La música és tan antiga com la Humanitat. Però, el naixement de l'art musical el podem fer coincidir amb el moment en que l'home primitiu va deixar d'utilitzar la música per a les funcions específiques de qualsevol activitat pràctica i va intentar amb ella impressionar l'auditori, amb un missatgeespiritual, contingut en la pròpia música, constituint ella mateixa el seu propi objectiu.

Els orígens de l'Art Musical poden ser diversos: des de la imitació dels crits d'animals o dels ritmes en que se solen realitzar alguns treballs fins a les modulacions produïdes a l'emetre crits, entre altres.

Doncs, s'afirma una hipòtesis que indica un mateix origen de la música i del llenguatge. Aquestateoria es basa en els "llenguatges-sons" que són propis de tribus primitives africanes, on el sentit d'una mateixa síl·laba varia segons l'entonació en que es pronuncia. Així doncs, aquests "llenguatges-sons" serveixen a l'home per comunicar-se, sobrepassant la barrera de "paraula" a "música" en la mesura en que varien les diferents entonacions.

És precisament en aquests plantejaments on es potapreciar el valor de la música. El de ser un llenguatge, un idioma possible d'aprendre i practicar. Cap llenguatge pot ser més universal que aquest.

D'altra banda, es poden mostrar més aspectes dins l'art musical: la relació entre la música i la pintura.

Des de l'Antiguitat, els músics va aprofitar el llenguatge colorista per traduir els seus conceptes abstractes. Tanmateix, succeeix un fetinvers, ja que els termes to i harmonia van ser una herència que la música va fer a la pintura.

Rousseau afirma que "l'escala cromàtica està al mig de l'escala diatònica i la enharmònica, així com el color està entre el blanc i el negre. O bé per que el cromatisme envelleix l'escala diatònica amb els seus semitons que aconsegueixen, en la música, el mateix efecte que la varietat dels colors tenenen la pintura".

Johann Wolfgang von Goethe, en el seu monumental Esbós d'una teoria dels colors, va advertir que el color i el so no es presten a comparacions i va expressar el seu respecte a qui ho aconseguís, no sense abans advertir el perill que implicava la mà de la ciència en el món de l'art: "La ciència pot destruir a la música positiva, desenvolupada d'estètiques i genials, en gràciad'un tractament físic".

Tanmateix, el músic i compositor Wagner relacionava el color amb l'expressió musical, i, Chopin deia que la lògica de successió dels sons, que ell descrivia amb un terme extret de la física del color, reflexió aureolar, era un fenomen anàleg a les reflexions dels colors.

Però, la relació entre la música i la pintura encara va tenir més importància durant l'època delRomanticisme, quan va augmentar la passió pel cromatisme i es van crear les composicions de tipus pintura musical o música de programa, en les que s'agafava com a base una representació extramusical, freqüentment pictòrica, narrativa o poètica.

Violinistes com Henri Matisse o Paul Klee opinaven que la música i la pintura vivien en èpoques diferents i, per tant, eren arts desfasades.

Molts...