música

Música
L’art rococó desapareixerà cap a un moviment més revolucionari, durant la Rev. Francesa. Passem a un tipus d’art on prevalien els sentits, el rococó era frívol, trivial, es vol un art alliçonador, més seriós que tindrà en compte la dada sensorial i ha de fer conèixer, es una font de coneixement, provocarà que es passi de compositors bonics però frívols a compositors seriosos, elegants iconeixedors.
Beethoven es un músic que fa pensar, ensenya. Els arts més capaços d’imitar la realitat son els superiors (pintura, teatre, novel·la, poesia...) existeixen o be les paraules o be la assimilació de les coses reals. La música imita malament, pot imitar coses generals o be si sabem que esta imitant, però les coses més subtils “sentiments” no poden imitar-ho. Enlloc d’imitar el mónexterior pasa a imitiar allò que esta a dins la música es com el signe de la passió. Rosseau usarà el sentiment com a base, “l’ésser humà es un ésser que pateix”, comença a parlar de l’estat de naturalesa, abans que l’home visqui en societat va haver-hi un moment que va viure en un estat natural, anterior a la corrupció que l’aristocràcia ens a imposat, en l’estat natural tot era possible, aquestateoria es treballarà a fons durant l’època.
BatteuxL’home te tres formes possibles d’expressar-se: la veu no modelada per la parla encara “crit” la paraula, quan s’ha domesticat el crit i el gest. Aquestes tres vies d’expressió donaran pas a tres arts.
Amb la parla, la poesia, amb el gest la dansa i el crit dona pas a la música.
En un estat de naturalesa aquestes arts anaven plegades, unapersona quan cantava parlava... després en un estat civilització aquests estats es separen. No sempre em estat esclaus, no som de naturalesa així, la civilització ens hi ha fet.
Bat una música sense paraules continua sent música.
La musica passarà a ser l’art més sublim de totes les arts, la música instrumental no negocia amb les coses del món, ens remet a una dimensió espiritual.
Text Diderot,el sobrino de Rameau.
Representa el traspàs generacional de final del barroc, Rameu es l’home antic, Diderot te la revel·lia de l’època.
Querelle des Buffons 1752 una acadèmia d’actors italians poden actuar al teatre de l’opera francesa una sèrie d’obres italianes, es una companyia de segona fila, els comediants no pertanyien dins de la gran industria musical de l’opera, eren més humils,representaven una opera buffa on no hi havia tota la depsesa, una companyia d’aquesta va actuar a París, la seva actuació va representar una sèrie d’obres, dins d’aquesta van interpretar una obra d’un autor que havia mort feia temps “la serva padrona” de Pergolesi, els bufons la van rescatar i va tenir un èxit sensacional derivant a una baralla entre dos bàndols, aquells que defensaven l’operatradicional seria francesa i després el cantó de la reina que eren els il·lustrats, ferotges defensors de l’obra que trencava amb els esquemes, va començar a haver-hi documents que sortien a favor o contra de les opcions.
Grimm parla de les deficiències de la música francesa, autoritària freda que no comunica, les obres italianes son populars, càlides parlen de la quotidianitat.
Els musics handescobert la llibertat en l’art.
Rosseau va atacar directament a Rameau, dient que es un home intel·ligent però sense talent, li falta art, obres llargues i avorrides eren dues generacions totalment diferents. Ross escriu carta sobre musica francesa on critica a Ram, i a la musica francesa, ja que la llengua no es propicia per ser cantada, dient que hi ha una deficiència en la llengua.
Rosseaudeia que en els països tècnicament més avançats havien perdut la musicalitat del seu idioma, en canvi aquells que no estaven tan avançats eren més propers a l’home primitiu i a l’estat de naturalesa on s’acostava més a la música, com més progrés menys autenticitat.

Obra barroca de Handel Juli Cèsar tracta dos estats d’ànim com si fossin independents (pena i ràbia) des de un punt de vista...