nacionalismo

Quines son les causes o raons que explica i cita l’autor de la debil nacionalització
El segle XIX pel que fa el nacionalisme espanyol, es un nacionalisme debil, un estat incapaç d’influir politicament i culturalment. La poca eficacia del procces nacionalitzador espanyol, ha portat al desenvolupament d’altres nacionalismes altenatius, com resultat trobem una debil identitat espanyola.
Una deles causes d’aquest nacionalisme espanyol es la poca coperacio per part de l’estat, eren agents privats o semi primats, com elits intelectuals els que proocionaven el nacionalisme principalement. L’estat ho feia de forma secundaria a causa d’una crisi politica(inestabilitat, revolucions, conflictes armats, perdua de les colonies,guerres civils...) i per la manca de recursos.
Intent de copiar elmodel frances, intenten estaurar una homogenitzció juridica i administrativa, la intencio era que espanya es veies com un sol subjecte. Una de les maneres d’aconseguir ho era dividint el territori d’una forma regular. Pero no hi va haver temps per fer-ho. Despres de la mort de feran VII, sutilitzari el mot provicia per amagar el galicisme. A partir d’aqui la unitat de l’estat seran les provincies.Pel que fa la homogenitzacio juridica tambe va ser molt important, napoleo ho va aconsguir amb la seva organitzacio i diciplina. Pero espanya no va ser aixi, es va prolongar i va ser lent. Codig civil, penal....Va colminar amb el codig civil de sagasta i alonso.
Ls monarqui durant el segle XIX era incapas de crear serveis publics per la seva manca de recursos. Aquesta manca de recursos,inestabilitat i falta de legitimitat va fer que no es pogues dur a terme el seu envicios projecte de centralitzacio. Unes tan males comunicacions al mensy ¾ del segle, no es estrany dons que resisticin tan els nuclis de poder local amb l’ambit juridic passa el mateix aixi que l’estat va estar obligat a donar mes privilegis a uns com per exemple bascos.

Es indicutible dons que espanya durant el segleXIX hi va haver un poder unic i centralitzat, amb un cert grau d’organitzacio i estabilitat. Aquesta uniformitat i centralitat era sobre el paper, ma iho van saber portar a la practica, no van ser capaços d’influir en la societat. Hi havia dons l’espanya oficial i l’espanya real. La realitat era que hi havia poc pretigi popular i escassa socialitzacio de la vida politica, dons els ciutadansdificilment es podien sentir part de la nacio.
No nomes hi havia divisio geografica sino tambe divisions partidies i personalistes que reflexaven la naturalasea del estat.
Es indiscutible que per molts observadors espanya era descrita com un pais dividit, provincialista on en alguns llocs el govern tenia ben poca influencia. Segons els hitoriadors actuals, espanya com ignacio olabarri espanya era unpais plural, amb forts contrats territorials en tots els plans(demografic, social, economic), fusi, diu que espanya legalment era central, pero estava dominada per un localisme i comarquisme. No servia de res dons crear una organitzacio de ministeris i una estabilitat si espanya no disposava ni dels recursos economics ni burocratics per tal de crear un estat nació. El cas es que aquests poderslocals feien de tot menys homogenitzarse culturalment pel contrari cada comarca tenia una llei.

Un cop es va aconseguir ampliar les a competencies de l’estat que fins ara pertanyien a l’esglesia, com l’educacio, es va trobar sense recursos i falta de funcionaris.
Una eina molt important per la nacionalització sens dubte es l’escola i no va ser fins el 1857 que no va sortir una llei que establia unsistema d’educació nacional complet i unitari, obligatori. Tot i aixo, el cas es que 40 anys despres d’aquesta llei, 60% de nois que haurien d’estar escolaritzats no ho estaven. Aquest fracas pedagogic esta relacionat directament amb el fracasa del nacionalisme espanyol. Degut a la mala invercio del govern, que gastaba una miseria en educacio si ho comparem amb els gastos militars que eren...