Nada que decir

Els percentatges d’analfabetisme disminueixen lleugerament a diverses províncies meridionals amb una economia més dinàmica. Per exemple, a la Comunitat Valenciana o a diverses províncies d’AndalusiaOccidental, on es situa entre el 45% i el 51%. Aquí, encara que trobem una economia bàsicament agrària, es desenvolupa cert comerç marítim (vins, licors, fruits secs, cítrics etc); existeix unrepartiment més equitatiu de la propietat de la terra, cas de la Comunitat Valenciana; o, com en Huelva, un important desenvolupament de la mineria (Mines de Río Tinto). En línies generals, tot açòcontribuiria a certa elevació del nivell de renda. Així, una major quantitat de població podria garantir –se una educació mínima, cosa que explicaria la disminució de l’analfabetisme.
A nivell general, elnord d’Espanya presenta uns percentatges d’analfabetisme molt baixos en relació al sud de la Península. En el cas del País Basc i Catalunya, les conseqüències de la industrialització contribuïrendecisivament a aquest fet. Cal destacar, que la industrialització comporta un augment general de la renda, ja que el salari mitjà d’un jornaler era 2/3 parts del d’un peó industrial. I, amb eldesenvolupament urbà dels nuclis industrials, es disposarà de més i millors serveis educatius. Aquest procés d’urbanització, així com les seves repercussions sobre l’analfabetisme, també afectaren a Madrid,encara que per la seva condició de capital.
A la resta del nord d’Espanya hi existeix un gran predomini del sector primari. Però, a diferència del sud de la Península Ibèrica, la terra es troba mésequitativament repartida i els camperols solen disposar de terres pròpies. Així, la seva situació econòmica sol ser bastant millor que la dels camperols andalusos, extremenys o manxegos, cosa que elspermet garantir una millor educació pels seus fills.
La províncies gallegues constitueixen una excepció, ja que presenten uns percentatges d’analfabetisme elevats. Però aquí el problema del...