Nada

PAC 4

RESUM DEL TEXT: HABERMAS, TRES MODELOS DE DEMOCRACIA: SOBRE EL CONCEPTO DE UNA POLÍTICA DELIBERATIVA

INTRODUCCIÓ

JÜRGEN HABERMAS (1929 DÜSSELDORF, ALEMANYA), FILÒSOF I TEÒRIC SOCIAL ALEMANY, FORMA PART DE L’ANOMENADA “SEGONA GENERACIÓ” DE L’ESCOLA DE FRANKFURT. LA SEVA FILOSOFIA ES FONAMENTA EN EL REBUIG AL PESSIMISME I EN LA SEVA VOLUNTAT D’ INSCRIURE EN ELS FETS LA RENOVACIÓDE LA DEMOCRÀCIA. LES SEVES DARRERES INVESTIGACIONS S’HAN DIRIGIT VERS EL TEMA DELS FONAMENTS DE LA DEMOCRÀCIA CONTEMPORÀNIA I A LA RELACIÓ ENTRE L’ UNIVERSALISME DELS DRETS HUMANS I EL MÓN ACTUAL, MARCAR PER LA GLOBALITZACIÓ I EL MULTI CULTURALISME. HABERMAS HA ESTAT CONSIDERAT, DURANT ELS ÚLTIMS ANYS DEL SEGLE XX, EL TEÒRIC ”OFICIÓS” DE LA SOCIALDEMOCRÀCIA MUNDIAL. A LA SEVA OBRA ÉS VITAL LAFUSIÓ DEL LIBERALISME (PRAGMATISME) AMERICÀ I LA SOCIALDEMOCRÀCIA EUROPEA (ESCOLA DE FRANKFURT). (1)

ENCARA QUE EL SEU PENSAMENT PROVÉ DE LA TEORIA CRÍTICA DE L’ESCOLA DE FRANKFURT, LA SEVA OBRA ADOPTA PERFILS PROPIS QUE EL CONDUEIXEN CAP A IMPORTANTS DIVERGÈNCIES VERS ELS SEUS MESTRES I PREDECESSORS (NICOLAI HARTMANN, JOHANNES THYSSEN ENTRE D’ALTRES). EL SEU TREBALL S’ENFOCA EN LES BASES DE LATEORIA SOCIAL, L’EPISTEMOLOGIA I L’ANÀLISI DE LES SOCIETATS DEL CAPITALISME AVANÇAT. LA SEVA PRIMERA GRAN OBRA VA SER: “HISTÒRIA I CRÍTICA DE L’OPINIÓ PÚBLICA”, ON RECUPERA LA VISIÓ DEMOCRÀTICA DEL CONCEPTE D’OPINIÓ PÚBLICA I FA LA DISTINCIÓ ENTRE OPINIÓ PÚBLICA MANIPULADA I OPINIÓ PÚBLICA CRÍTICA. ACTUALMENT ÉS PROFESSOR EMÈRIT A LA UNIVERSITAT DE FRANKFURT. (2)

FRANK MICHELMAN ES PROFESSOR DELA UNIVERSITAT DE HARVARD LAW SCHOOL. VA ESCRIURE EL FAMÓS ARTICLE, “VIVIENDA, SERVICIOS PÚBLICOS Y LA EQUIDAD (1967)” SOBRE LES RAONS ECONÒMIQUES PER A UNA JUSTA COMPENSACIÓ EN LA ENMIENDA 5 “EXPROPIACIONS” CLÀUSULA EN LA CONSTITUCIÓ DEL ESTATS UNITS.

MICHELMAN VA SERVIR COM A VICEPRESIDENT DE LA SOCIETAT AMERICANA DE FILOSOFIA POLÍTICA I JURÍDICA 1994-96 I COM AL SEU PRESIDENT, ELS ANYS1998-2001.(3)

VOCABULARI DEL TEXT

ESCOLA DE FRANKFURT.- AQUEST NOM ENGLOBA LES INVESTIGACIONS DEL FILÒSOFS, PSICÒLEGS, ECONOMISTES I SOCIÒLEGS NEO-MARXISTES QUE PERTANYEN A L’ INSTITUT D’INVESTIGACIONS SOCIALS FUNDAT PER FELIX WEIL ASSOCIAT, TAMBÉ, A LA UNIVERSITAT DE FRANKFURT. ES VA DONAR A CONÈIXER A LA DÈCADA DE 1960, TANT A ALEMANYA COM A LA RESTA DE PAÏSOS QUE SEGUIEN LES DISCUSSIONSTEÒRIQUES I POLÍTIQUES QUE PRETENIEN UNA TEORIA SOCIAL I POLÍTICA CRÍTICA I D’ESQUERRES, SENT DISTANT, AL MATEIX TEMPS, DE L’ORTODÒXIA DEL “SOCIALISME REALMENT EXISTENT” (URSS).

PRAGMATISME.- ESCOLA FILOSÒFICA NORD-AMERICANA ON L’EFICÀCIA D’UNA ACCIÓ CONSTITUEIX EL CRITERI BÀSIC DE VERITAT. HABERMAS RECULL D’AQUESTA ESCOLA LA NECESSITAT D’UN “CONSENS FORT” RESPECTE A LA VERITAT O, TAMBÉ, UN CRITERID’EFICÀCIA UNIVERSAL. (4)

LIBERALISME.- EL LIBERALISME EXPRESSA UNA CONCEPCIÓ INDIVIDUALISTA DE LA PERSONA I UNA CONCEPCIÓ PLURALISTA DE LA SOCIETAT. L’INDIVIDU TÉ UNS DRETS ON NINGÚ (CAP COL·LECTIU SOCIAL) POT TRASPASSAR SENSE EL SEU CONSENTIMENT. CADA INDIVIDU TÉ DRET A BUSCAR EL QUE CONSIDERA EL SEU PROPI BÉ. UNA SOCIETAT LIBERAL ÉS UNA SOCIETAT PLURAL. UN GOVERN LIBERAL HA DE SER NEUTRAL ENRELACIÓ AMB LES DIFERENTS CONCEPCIONS DEL BÉ (DOCTRINES SOCIALS, RELIGIOSES...). COM A CONSEQÜÈNCIA, LES SOCIETATS LIBERALS DONEN MOLTA IMPORTÀNCIA AL MERCAT LLIURE, JA QUE AQUEST POSSIBILITA LES RELACIONS ESPONTÀNIES ENTRE ELS INDIVIDUS. EN CONTRA DEL LIBERALISME ES SITUA EL COMUNITARISME.

COMUNITARISME.- EL COMUNITARISME PROPOSA RECUPERAR LA NOCIÓ DE COMUNITAT, CONSIDERANT AQUESTA ABANS DEL’INDIVIDU, AL CONTRARI DE L’ORDRE ESTABLERT PEL LIBERALISME. EL COMUNITARISME FA UNA CRÍTICA IMPORTANT DE LA SOCIETAT MODERNA, LA QUAL CONSIDERA QUE HA PERDUT –PER CULPA DEL LIBERALISME- LES REFERÈNCIES RESPECTE A ÈPOQUES PASSADES. PERÒ NO ES CONEIX, AMB EXACTITUD, A QUIN COL·LECTIU HUMÀ ES REFEREIXEN ELS COMUNITARISTES QUAN PARLEN DE “COMUNITAT”; LA QUAL COSA ENS PORTA A CONSIDERAR EL CRITERI...