Nada

Mil perles.
Una. Les pupil·les es dilaten a causa d'una sensació refrescant i plaent. Divuit. Els meus sentits es preparen per la dolça lluita que els espera i l'instint de refugiar-me ni tant solss'ha deixat veure. Trenta-quatre. Sembla paradoxal que el sol encara m'estigui acariciant les galtes. Cent vint-i-vuit. Es duibuixen corbes gracioses enmig d'aquest tros de terra plena d'esperança.Quatre-centes dues. L'arc de Sant Martí, desvergonyit, es reflecteix als tolls i el meu cos estirat en la gespa és testimoni d'aquest magnífic instant. Set-centes seixanta-quatre. Em provoquen un estatde pau i llibertat que em transporta fora del meu cos on no hi ha lloc per les angoixes del món real. Mil gotes que em donen la vida. Mil perles.
Una. Les pupil·les es dilaten a causa d'unasensació refrescant i plaent. Divuit. Els meus sentits es preparen per la dolça lluita que els espera i l'instint de refugiar-me ni tant sols s'ha deixat veure. Trenta-quatre. Sembla paradoxal que el solencara m'estigui acariciant les galtes. Cent vint-i-vuit. Es duibuixen corbes gracioses enmig d'aquest tros de terra plena d'esperança. Quatre-centes dues. L'arc de Sant Martí, desvergonyit, es reflecteixals tolls i el meu cos estirat en la gespa és testimoni d'aquest magnífic instant. Set-centes seixanta-quatre. Em provoquen un estat de pau i llibertat que em transporta fora del meu cos on no hi halloc per les angoixes del món real. Mil gotes que em donen la vida. Mil perles.
Una. Les pupil·les es dilaten a causa d'una sensació refrescant i plaent. Divuit. Els meus sentits es preparen per ladolça lluita que els espera i l'instint de refugiar-me ni tant sols s'ha deixat veure. Trenta-quatre. Sembla paradoxal que el sol encara m'estigui acariciant les galtes. Cent vint-i-vuit. Es duibuixencorbes gracioses enmig d'aquest tros de terra plena d'esperança. Quatre-centes dues. L'arc de Sant Martí, desvergonyit, es reflecteix als tolls i el meu cos estirat en la gespa és testimoni...