Nada

L’ajuda humanitària és contraproduent sense ajuda política.

Les agències i donants internacionals donen ajut humanitari d’emergència a
Gaza mentre consenten que l’Estat d’Israel vulneri el dret internacional
humanitari de forma alarmant; es beneficiï econòmicament de la reconstrucció a
través de diferents estratègies; i assenti les bases del seu proper atac. Sense la
pressió política dela comunitat internacional l’ajut humanitari no té sentit.
L’atac militar d’Israel a Gaza ha provocat centenars de morts, milers de ferits i
centenars de milers d’afectats físicament i psicològicament entre la població palestina.
Mentre en aquests moments és impossible fer una estimació dels danys a
infraestructures i edificis de Gaza, els mitjans de comunicació israelians informen que
lesseves infrastructures han sigut essencialment destruïdes. El cost immediat i a llarg
termini de les vides perdudes o les persones ferides, sumat al dany irreparable causat
a carreteres, escoles, hospitals i clíniques, distribució d’aigua i electricitat, arribaran a
nivells històrics. La crisi humanitària creada pels atacs israelians a la Franja de Gaza
durarà dècades fins que la zona es puguirecuperar.
La població palestina de Gaza requereix i requerirà ajuda d’emergència i humanitària
per cobrir les seves necessitats més fonamentals. Això no obstant, la crisi humanitària
a Gaza és el resultat de les polítiques israelianes i les seves corresponents accions
militars. Si els donants internacionals no afronten els problemes de base que varen
causar l’actual crisi humanitària, entraranen un altre cicle de proveïment d’assistència
humanitària d’emergència per a infraestructures i projectes que tornaran a ser posats
en perill o destruïts per Israel amb posterioritat.
L’arrel d’aquesta crisi humanitària és la continuada ocupació per part d’Israel del
territori palestí des del 1967, incloent-hi la franja de Gaza, sobre la qual ha exercit i
exerceix un control efectiu i total,fins i tot després de la retirada de les tropes l’any
2005. Sense el treball de la comunitat internacional, incloent-hi governs i societat civil,
per acabar l’ocupació israeliana de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del
Golan, és impossible que es produeixi un canvi en aquesta situació.
L’ajut d’emergència humanitària encara que ofereix un alleugeriment a curt termini,
tambécontribueix a l’ocupació israeliana. Els projectes d’ajuda són utilitzats per Israel
per evadir la seva responsabilitat, explicitada al dret internacional humanitari, sobre la
població ocupada que té sota el seu control. Mentre s’ajuda a salvar vides, també es
contribueix a fonamentar les bases del proper atac israelià i el pròxim assassinat en
massa de civils palestins.
L’AIC demana als governs iagències d’ajuda internacional:
1. Treballar amb informació : que reuneixin, analitzin i difonguin informació sobre la
situació a Gaza. No poden permetre que Israel dicti sobre la qualitat i quantitat
dels informes dels seus atacs i les seves conseqüències. Per això, han de
compartir la informació amb altres organitzacions i mitjans de comunicació.
2. Responsabilitzar Israel de la destruccióde Gaza : que demanin responsabilitats
a Israel per la destrucció que ha provocat en infraestructures i projectes
finançats per les agències i governs internacionals. Cal contactar amb les
autoritats israelianes pertinents i demanar-los explicacions per la destrucció de
infraestructures civils. A més, han de difondre quina és la situació dels
projectes destruïts.
3. Utilitzar el poder políticper exigir l’aplicació del dret humanitari internaciona l:
Israel depèn de l’ajuda internacional per assegurar el benestar de la població
palestina, això li permet prendre les seves decisions de manera unilateral i
sense cap consideració cap a la societat palestina. El donants tenen, per tant,
la capacitat de demanar a Israel que compleixi el dret internacional humanitari i
respecti els...