nada

Moviment sorgit a la dècada dels cinquanta del segle XX com a conseqüència de la insatisfacció que produïa la psicologia científica del moment, especialment el conductisme i la psicoanàlisi. Consideraven que la psicologia havia creat una imatge parcial, reduint-la a mecanismes d’estímul i resposta o considerant-la un pou de conflictes inconscients. Resposta 3
Va aparèixer davant la incapacitatde l’associacionisme britànic i l’estructuralisme de Wundt d’explicar de forma completa i adequada la complexitat de la percepció i el pensament. Resposta 4
S’oposa a les explicacions neutralistes i objectivistes del coneixement i l’aprenentatge. Segons aquesta corrent, l’aprenentatge, el coneixement i, en general, les respostes humanes, no són, com pensava el conductisme i l’objectivisme,respostes directes, sinó que estan mediatitzades per creences culturals (per exemple) que davant dels mateixos estímuls poden arribar a generar coneixements, aprenentatges o respostes diferents. Resposta 5
L’enfocament de la psicologia segons el qual la psicologia és una ciència empírica que ha de centrar-se en l’estudi de allò que és observable empíricament, més que no pas en l’estudi d’una entitat tanintangible com la ment. Resposta 6
La gran innovació d’aquest corrent va consistir a afirmar que la consciència per ella mateixa és insuficient per explicar la conducta humana.
Moviment sorgit a la dècada dels cinquanta del segle XX com a conseqüència de la insatisfacció que produïa la psicologia científica del moment, especialment el conductisme i la psicoanàlisi. Consideraven que lapsicologia havia creat una imatge parcial, reduint-la a mecanismes d’estímul i resposta o considerant-la un pou de conflictes inconscients. Resposta 3
Va aparèixer davant la incapacitat de l’associacionisme britànic i l’estructuralisme de Wundt d’explicar de forma completa i adequada la complexitat de la percepció i el pensament. Resposta 4
S’oposa a les explicacions neutralistes i objectivistes delconeixement i l’aprenentatge. Segons aquesta corrent, l’aprenentatge, el coneixement i, en general, les respostes humanes, no són, com pensava el conductisme i l’objectivisme, respostes directes, sinó que estan mediatitzades per creences culturals (per exemple) que davant dels mateixos estímuls poden arribar a generar coneixements, aprenentatges o respostes diferents. Resposta 5
L’enfocament de lapsicologia segons el qual la psicologia és una ciència empírica que ha de centrar-se en l’estudi de allò que és observable empíricament, més que no pas en l’estudi d’una entitat tan intangible com la ment. Resposta 6
La gran innovació d’aquest corrent va consistir a afirmar que la consciència per ella mateixa és insuficient per explicar la conducta humana.
Moviment sorgit a la dècada delscinquanta del segle XX com a conseqüència de la insatisfacció que produïa la psicologia científica del moment, especialment el conductisme i la psicoanàlisi. Consideraven que la psicologia havia creat una imatge parcial, reduint-la a mecanismes d’estímul i resposta o considerant-la un pou de conflictes inconscients. Resposta 3
Va aparèixer davant la incapacitat de l’associacionisme britànic il’estructuralisme de Wundt d’explicar de forma completa i adequada la complexitat de la percepció i el pensament. Resposta 4
S’oposa a les explicacions neutralistes i objectivistes del coneixement i l’aprenentatge. Segons aquesta corrent, l’aprenentatge, el coneixement i, en general, les respostes humanes, no són, com pensava el conductisme i l’objectivisme, respostes directes, sinó que estan mediatitzadesper creences culturals (per exemple) que davant dels mateixos estímuls poden arribar a generar coneixements, aprenentatges o respostes diferents. Resposta 5
L’enfocament de la psicologia segons el qual la psicologia és una ciència empírica que ha de centrar-se en l’estudi de allò que és observable empíricament, més que no pas en l’estudi d’una entitat tan intangible com la ment. Resposta 6
La...