nada



-Què existeix?
Existir, existeix tot, perquè si no existeix, llavors no és, però si es pot nomenar llavors existeix, el problema és on i quan existeix. Tot és una cosa i no hi ha alguna cosa que no sigui, ni tan sols el buit és res, ja que és una cosa, és buit, i si és, llavors existeix ,si es por nombrar i, percebre amb els cinc sentits; vista, oïda, tacte, gust, olfacte, si existeix.Quan vam ser creats Déu ens va donar una sèrie qualitats que valien per distingir tot allò que ens trobem i uns coneixements que serien la base de la nostra vida per fer complir els seu desitjos. Quan nosaltres som posats al món abans de parlar sabem els objectes que hi ha, i com es diuen, perquè el nostre creador va posar en la nostra ànima i la nostra ment aquesta qualitat de saber distingirl’existencial de el no existencial. Déu si existeix perquè sinó serien tots uns “incults” i no sabríem que seria cada cosa i el món no existiria com a tal.
-Com demostres allò que existeix.
Perquè existeixes tu i saps que ets al món in situ. Si saps que es cada objecte, significa que déu ha volgut que tu sàpigues això per lo tant existeix. L’altra manera que hi ha per saber si alguna cosa existeix espercebre-la amb els 5 sentits, però no sempre, perquè per exemple el dolor no el perceps amb cap sentit, només ho sents i no saps d’on ve. No pots demostrar l’existència de l’amor i els sentiments perquè només ho sent 3 de cada 4 persones i doncs no podem dir si aquesta cosa existeix o no perquè es una sensació distinta a les demes, que no es gràcia de Déu, perquè ho descobrim després de néixer encanvi la resta de coses si perquè les sabem des de el minut 1 al món, encara que no ens manifestem.
-Per què existeix alguna cosa en comptes de res?
Perquè nosaltres sabem tot el que ens envolta des de que naixem. I dia a dia veiem les coses i les percebem, per això sabem que existeix. La voluntat de Déu era crear essers vius per poder fabricar un món, per això nosaltres estem aquí amb lamajoria d’objectes i essers vius que ens envolten. Déu des d’un principi va crear a Adam i Eva perquè fessin un viatge pel món i a través d’això vam anar existint cada un de nosaltres, tota l’existència te un principi, res neix de casualitat. No tot el que existeix es material, però això es discutible, perquè una taula si que existeix però i Déu? Déu no existeix, com saben que existeix si no ho veiem,però en canvi el dolor tampoc ho veiem però si que existeix.
-Es pot tenir un coneixement absolut de tot?
Depèn, mai no sabràs tot el que te envolta amb tots els detalls. Tu pots saber algunes coses de les que te envolten per el teu entorn, però mai sabràs que passa a molts kilòmetres de tu, ni a kilòmetres lluny tampoc, mai sabràs si hi ha un altra vida fora de la terra ni si el Déu al queadores es el real i la teva religió es la encertada, i no es la musulmana o la hindú, estem a un món tan diminut en l’univers que no sabem ni un 1% del que esta passant allà fora, perquè no tenim els avenços necessaris per saber-ho i en canvi ens creiem els reis al nostre món sense comptar les coses desconegudes que no sabem. Però també hem de pensar que gràcies a déu, que ens ha il·luminat amb lanostra saviesa, ho coneixem tot, perquè al néixer va depositar en nosaltres uns coneixement que només els creients sabran. La conclusió es que mai podrem saber tots el que ens envolta.
-És necessari creure en un ésser superior? Quin?
Si, sempre anirà bé tenir alguna cosa en que creure i en que basar-se per fer-te més lleugera la vida y perquè sàpigues qui t’ha posat a qui i quines la teva missió a el Planeta terra, a poder orar-li quan estiguis a punt de morir i sigui el teu últim alè per a que vagis al paradís i no anar a l’infern, anar a els seus edificis a la terra a demanar ajuda i a demanar suport i poder rendir culte al teu deu dins de l’església. Déu es la creença més encertada.
Pot un creien ser científic?
Tots creuen en algú o en alguna cosa. Tot i els...