Nada

L’ESCALFAMENT ESPORTIU.
L’escalfament sempre s’ha estudiat des de la vessant del rendiment esportiu, entenent-se com la preparació física i psicològica per a l’entrenament o la competició.

El concepte d’escalfament pot ser entès com la part preparatòria i introductòria d’una activitat motriu d’esforç considerable o com la fase inicial de qualsevol tipus de sessió de caràcter físic-deportiu.Tota activitat motriu sigui en l’àmbit que sigui ha d’estar precedida per un escalfament.

Es pot dir que s’entén l’escalfament com aquell conjunt d’activitats físiques i psicològiques realitzades abans de la pràctica principal amb un caràcter preparatori i tenen per finalitat adaptar l’organisme per a l’activitat posterior.

En el moment d’estructurar l’escalfament és important plantejar-seles diferents perspectives que es desitgen desenvolupar, així com conèixer l’àmbit d’actuació. Una proposta d’escalfament adequat ha de ser acord amb les característiques del grup al que va dirigit i amb les característiques de l’activitat posterior. El disseny correcte de l’escalfament ha de ser en primera instància una qüestió de l’educador, professor, monitor, entrenador, preparador i, en últimainstància de l’esportista que ha de portar-ho a terme,

L’escalfament ha de ser proposar com un aspecte fonamental a realitzar en l’activitat motriu de tot ésser humà durant una pràctica físico-esportiva. Ha d’estar composta per exercicis que permetin obtenir un estat òptim de preparació motriu respecte a la pràctica posterior. La importància de l’escalfament resideix en què ajuda a evitar odisminuir el risc de lesions, millora el sistema neuromuscular, millora el metabolisme, assegura un augment de la entrada d’oxigen i d’elements nutritius a les cèl·lules musculars i proporciona a l’organisme la possibilitat d’adaptar-se al màxim nivell.





Classificació funcional del mètodes d’escalfament.

Escalfament general. Implica tots els exercicis que comporten una activacióvascular orgànica i muscular (córrer, nedar, pedalejar,...). Aquest tipus d’escalfament està format per tot tipus de desplaçaments bàsics per tot el terreny i sempre precedeix a l’escalfament específic.

Escalfament específic. Són els exercicis o activitats específiques d’una activitat a realitzar. Les activitats que es realitzen estan en funció de la disciplina motriu que es practicarà. L’objectiu ésescalfar els músculs directament implicats en l’activitat posterior.

Escalfament estàtic. El seu objectiu és activar els grups musculars i articulacions implicades a la tasca principal. Aquest tipus d’escalfament està compost bàsicament per tots els exercicis d’estiraments i per tots aquells que no impliquen un moviment muscular observable de forma directa.

Escalfament actiu. L’escalfamentactiu consisteix en l’ús d’una activitat física que implica als grans grups musculars de l’organisme que es faran servir a la pràctica principal, per portar a l’organisme a un nivell d’adaptació superior.

Escalfament passiu. L’escalfament passiu inclou massatges i l’aplicació local o general de calor. Pretén incrementar la circulació i distensió de la musculatura i en algunes situacions tenirun efecte psicològic en l’esportista. Aquest tipus d’escalfament sempre estarà associat amb un altre tipus d’escalfament.

Escalfament mental. A l’escalfament mental el subjecte representa el gest que ha de realitzar amb el pensament, és a dir, realitza el gest mentalment. És interessant l’aplicació d’aquest tipus d’escalfament després d’una lesió que impedeix el moviment.

Escalfament MixtCombinat. Aquest escalfament és la barreja dels diferents escalfaments anteriors. La seva aplicació depèn de les característiques del practicant, de les condicions en que es realitza l’activitat, de l’adaptació a la combinació d’activitats,...


Fases de l’escalfament.

Fase d’activació: fase constituïda per exercicis i/u jocs de caràcter general, que impliquen la globalitat de l’organisme....