Nadar

Nadar (Gaspard-Félix Tournachon). Courbet. [ca.] 1861. França. Negatiu de col·lodió humit i positiu en paper salat. Bibliothèque nationale de France.
Gaspard-Félix Tournachon, més conegut com a Nadar[1], nasqué el 6 d’abril de 1820[2] a París, fill d’un editor i llibreter. Inicià la carrera de Medicina a Lió, però abandonà els seus estudis quan la seva família quedà arruïnada. Cap el 1838treballà a la premsa local de Lió, fet que li permeté, més endavant, traslladar-se a París per dedicar-se al periodisme[3]. Publicà alguns articles a La Lumière i la Revue de Photographie[4], i fins i tot va crear la seva pròpia publicació: La Revue Comique[5]. Com il·lustrador i caricaturista destacà en la seva tasca a Le Charivari.

Els seus primers contactes amb la fotografia de retrates vinculen amb la realització d’una litografia de gran format, el Panthéon Nadar, on foren representats més de dues-centes caricatures dels parisencs il·lustres. Així com havia fet uns anys enrere l’escocès David Octavius Hill conjuntament amb el pintor Robert Adamson, en l’obra que anava a commemorar la firma de l’Acta de la fundació de la Església Lliure d’Escòcia[6], Nadar, el 1853, inicià unalaboriosa tasca en la realització de 250 retrats que conclogueren un any després en la seva gran obra litogràfica. El 1854 obrí a París el seu primer estudi fotogràfic al número 113 de la rue Saint Lazare que, posteriorment, a l’any 1860, traslladaria al número 35 de l’elegant Boulevard des Capucines[7].

Gran dominador de la tècnica del col·lodió, a partir de 1853 començà a fotografiargent famosa que, conscient de l’èxit obtingut amb el Panthéon Nadar i ansiosa de veure’s retratada, acudia al seu estudi a fotografiar-se. Tot i així, Nadar no sols s’ocupà de realitzar retrats: també són força conegudes les seves fotografies aèries, fetes a bord del seu globus aerostàtic, «Le Géant», des del qual realitzà la primera fotografia aèria, l’any 1858[8]. També es sap que va ser un delsprimers en fotografiar amb llum elèctrica: a la terrassa del seu estudi del Boulevard des Capucines instal·là el sistema de llum, alimentat per bateries Bunsen[9]. Aquest invent li permetia ampliar el seu horari de feina i evitar que els clients haguessin de dependre sempre de la llum natural. A més, gràcies a la llum artificial, va poder realitzar les fotografies d’una cara desconeguda de París:les cloaques i les catacumbes de la ciutat.

Després de la Comuna de París, març de 1871[10], Nadar es trobà pràcticament arruïnat, fet que l’obligà a deixar l’estudi des Capucines i traslladar-se a la rue d’Anjou, on el seu fill Paul va prendre la direcció de l’estudi al 1895[11] i es traslladà a Marsella on obrí un nou taller de breu durada. Al 1900 va publicar un llibre de memòriesQuand j’étais photographe[12] (“Quant jo era fotògraf”) i deu anys més tard, el 21 de març de 1910, mor a París[13].

En els seus inicis, la fotografia s’utilitzava com un simple “instrument”[14] al servei de la pintura[15]; però també hi havia pintors que veien en ella la fi del seu art i, per extensió, del seu treball. Aleshores, a nivell social, la professió de fotògraf no gaudia d’unreconeixement degut a la condició mecànica del seu procediment. Tot i les crítiques, el nou invent va seguir evolucionant en tots els aspectes fins generalitzar-se entre la societat d’aquells moments: aquesta expansió es troba lligada, en bona part, al gènere del retrat. A principis dels anys 40, s’inicia, en paraules de Sougez, una “costum”[16], la del retrat, i el naixement d’una nova indústria: lade l’estudi fotogràfic. Per tot arreu els primers fotògrafs obriren estudis a les ciutats més importants. A mitjans de segle xix, les classes benestants anhelaven ser retratades per demostrar el seu pas pel món i, sobretot, per reflectir el seu poder i estatus.

Dins aquest context cal fer menció a la postura del escriptor parisenc Charles Baudelaire que, si malgrat es deixà retratar en...