nadfa de nada

TEMA 7: L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
7.1 El sistema polític de la Restauració
• L’artífex de la Restauració monàrquica fou Antonio Cánovas del Castillo (antic unionista).
• Les bases del sistema es fixaren en la nova Constitució de 1876, un text moderat:
- Sobirania compartida.
- Dues cambres.
- Confessionalitat catòlica.
- Molts drets només eren reconegutsteòricament, perquè després no van ser regulats.
- El sufragi va ser censatari (dret de vot per a grans propietaris i homes amb títols acadèmics) fins el 1890.
- La legalització de tots els partits no es va produir fins el 1881. Els sindicats eren tolerats durant els períodes de govern del Partit Liberal.
• L’estabilitat del sistema es va basar en:
- L’alternança en el poder de dos nouspartits “dinàstics”, el Conservador (Partit Liberal Conservador), liderat per Antonio Cánovas del Castillo, i el Liberal (Partit Liberal Fusionista), liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
- La preeminència de la monarquia.
- La supremacia del poder civil sobre el militar.
- La finalització de la guerres carlina, el 1876 (la Tercera va afectar pràcticament les mateixes àrees que la Segona), icubana, el 1878.
7.2 La vida política i l’alternança en el poder
• El bipartidisme es va mantenir especialment entre el període 1876-1917. Característiques:
- Ambdós partits es nodrien de membres “notables” delssectors econòmicament més poderosos (més terratinents entre els conservadors, més professionals entre els liberals) i coincidien ideològicament en allò fonamental: monarquia,propietat, centralisme, etc.
- S’alternaven regularment en el govern (el “torn pacífic”). Quan un partit es desgastava al poder, el rei cridava el cap de l’opositor i es convocaven eleccions. El frau electoral assegurava el triomf del partit convocant.
• La falsedat democràtica del sistema és evident:
- Manipulació del cens i de les actes electorals (tupinades).
- Compra de vots.
-Caciquisme: exercici de pressions de tota mena sobre els electors per part del poderosos (cacics) de cada districte electoral seguint les directrius dels Governadors Civils (els districtes eren uninominals, d’un únic escó). Especialment efectiu en el medi rural.
Tot i així, i malgrat l’apatia electoral, alguns candidats d’altres partits van obtenir escons en el Parlament.
• La força dels partits Liberali Conservador fou escassa a Catalunya malgrat les simpaties de l’empresariat envers la Restauració. La veu conservadora s’expressava a El Diari de Barcelona, i la liberal a La Vanguardia.
• Alfons XII va morir el 1885, però les característiques del sistema es van mantenir en nomenar-se regent la seva dona, embarassada
7.3 Les forces polítiques marginades del sistema
• Els republicans*,fragmentats en diferents corrents, disposaren d’una ampla base popular. El 1893 es creà una aliança republicana, que aplegava federals, centralistes i progressistes. El 1903 fructificaria en la Unió Republicana.
• El moviment obrer (socialistes i anarquistes).
• El carlisme va mantenir certa presència. Atreia sectors incapaços d’adaptar-se als canvis de la nova societat: industrialització,urbanització, modernització, i laïcització.
• Els incipients nacionalismes basc i català.
7.4 La guerra d’ultramar
• Les reformes autonomistes compromeses a la Pau de Zanjón (1878) mai no es portaren totalment a la pràctica.
• L’aranzel de 1891 va reforçar el caràcter de Cuba com a mercat reservat per als productes espanyols, quan els cubans benestants ja tenien uns interessos econòmics més lligatsals Estats Units (principal consumidor del seu sucre, cafè i tabac).
• L’any 1892, José Martí fundà el Partit Revolucionari Cubà, i inicià una nova insurrecció el 1895, d’ample suport a l’illa, amb cabdills com Antonio Maceo, CalixtoGarcía i Máximo Gómez.
• No reeixiren ni la resposta militar espanyola (general Martínez Campos, primer, i un duríssim Weyler, després), ni l’estratègia...