Narcis Oller

La mort prematura dels seus grans amics i guies literaris, Josep Yxart i Joan Sardà li van provocar una forta crisi creativa i personal a Oller. Va trigar uns quants anys en publicar la que seria laseva darrera novel·la: Pilar Prim (1906). En aquesta novel·la s'intensifica l'estudi psicològic del personatge i es busca un estil més refinat. L'obra planteja el conflicte de la protagonista, víctimade la clausura testamentària del marit, que no deixa a la vídua utilitzar l’herència si torna a casar-se. Malgrat el reconeixement i un cert escàndol provocat per l'argument de l'obra, Oller es vaanar apartant progressivament del món literari català, i la seva producció es va limitar a articles periodístics i narracions breus com: Croquis del Natural, Notes de color o Al llapis i a la ploma.Narcís fou dels darrers escriptors catalans a acceptar les normes fabrianes.
Narcís Oller tenia dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, especialment actives a la darreraetapa de la seva vida. Un cop va deixar la novel·la es va posar a traduir obres de teatre, sobretot per motius econòmics. Incorpora a la literatura catalana una bona quantitat de dramaturgs estrangers. Defet, ja el 1894, sota el pseudònim de Metjaustinch, havia fet una paròdia de La intrusa, amb el títol de La brusa i, el 1900, publica Teatre d'aficionats, un volum de traduccions de comèdiessentimentals tretes del Théâtre de campagne. Va traduir obres d'autors russos, francesos i italians. Per això , Oller va gaudí d'un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya. Les seves obres es traduïenben aviat a altres llengües: castellà, francès, italià, etc. Mantingué una sincera amistat i una interessant correspondència amb figures com Galdós i Clarín, correspondència que , entre d'altrescoses, ens dóna una bona mostra de l'etern debat català-castellà. Oller defensa aferrissadament la seva opció lingüística a favor del català.

En conjunt, el món novel·lístic d'Oller es mou entre dos...