Narcisisme A Les Dones

Narcisisme a les dones
En les dones, concretament, el narcisisme originari pateix, sempre segons Freud, cert increment després de la pubertat. Encara i així, més que estimar-se a si mateixa, la dona desitja ser estimada i desitjada, és a dir, tracta de compensar d’aquesta forma la sensació d’imperfecció i de carència amb la que es veu obligada a percebre’s desde l’infancia.
Història
Des de fauns anys, potser més de mig segle, estem vivint en una societat on predomina la imatge per sobre de la resta de valors tant socials com personals. En l’últim cuart de segle la veneració per la imatge del poder s’ha incrementat; degut entre altres factors, a un excessiu domini de la tècnica que distancia i refreda; un ritme accelerat, una cultura centrada en les afores, en el consum i en lacompetència, on importa més el fet que el ser, un sistema desvitalitzat de valors i d’ètica, però amb una erotització del èxit econòmic, sexe i fama. La lluita social entre homes i dones per guanyar una posició igualitària desmembra la família i roba temps a l’intimitat. Les mares assalariades tenen menys disponibilitat per fer-se càrrec dels seus fills i l’estrés les esgota els canals de vitalitat itendresa.
Les persones es queixen de problemes en la seva imatge, tenen dificultat per estimar, insatisfacció amb les relacions amb els altres... Son persones les quals la seva preocupació és la inflació del seu jo juntament al reforçament necessiten construir-se una cuirassa rígida, que les eviti a caure en un terror o angustia insuportable.
En funció del grau de trastorn narcisista la ferida potcomençar en l’úter matern, en el part, o bé durant el primer o segon any. El nen potser sent que no habita en un lloc suficientment segur. A partir d’aquí s’anirà gestant la malaltia del vincle matern-filial, fixant-se una manca bàsica en el nen. Podem dir que el problema de la persona narcisista és una manca vincular, on el llaç matern-filial no ha estat lligat.
Què passa quan el nadó no hapogut viure aquestes experiències humanitzadores i organitzadores de la seva identitat corporal?
Un exemple d’aquesta carència pot ser quan el nadó fa un gest espontani cap a la mare i ella no li respon, o be ho farà inadequadament. Llavors, el nadó ho viurà com un atac de la seva mare, encara que no hagi estat intencionadament. La repetició d’aquesta dissonància somatopsíquica va donar lloc a unclima particular, en el que la desconfiança del nadó fins a la mare, serà qui predomini.
Quina defensa utilitza i com la fa servir la personalitat narcisista?
Una de les tasques més importants en ajudar a aquestes persones, una vegada que han construït un bon vincle, és el desenmascarament del fals “self”. Quan l’home, encara nen és injustament agredit per l’entorn familiar, es sentirà ferit i alno poder expressar el seu dolor; ell es retraurà , i si la font d’agressió persisteix s’encuirassarà.
El nen, per protegir-se dels perills externs/interns, en els quals viu com una angustia inimaginable, utilitza uns modes defensius per negar la seva realitat interna i construir un nou funcionament en relació amb les demandes externes; això ho aconsegueix construint-se un sistema protector.Wilhelm Reich va definir aquest sistema defensiu com una mascara, es un tipus de cuirassa o escut rígid, que té la funció de protegir el jo rudimentari del nen. Aquesta cuirassa s’estructura tant a nivell físic, com a nivell mental.
Aquesta protecció narcisista el nadó- nen la ha creat per mitjà de l’assimilació e imitació dels seus models parentals. El nen ha de renunciar al seu jo-corporal idecantar-se fins als desitjos i demandes dels seus progenitors, donant lloc a un fals “self”.
Les persones amb trastorns narcisistes viuen en un estat permanent d’hipervigilància, com expressió interna del seu terror, per sentir inconscientment l’amenaça externa.
Les persones amb trastorns narcisistes tenen dificultats d’experimentar als altres com a persones separades.
Com es manifestarà aquest...