Narración, descrpción y deialogación (ejemplos))

P3

NARRAR, DESCRIURE I DIALOGAR

27/ 10/ 11
4B
XAVIER SENDRÓS SORRIBES

NARRATIU

La funció havia acabat, i tota la sala, plena de gom a gom, va irrompre de sobte, amb un fort aplaudiment. Aquell, havia estat el resultat de tantes hores d'esforç i dedicació dels nens d’aquella comunitat, allà, en una comunitat de Mèxic. Era la primera vegada que tots mostraven tanta implicació en unaactivitat. Ni el cor, ni les poesies, ni res, havia despertat tant interès en aquells nens. Però aquella era una ocasió especial; el movimento zapatista, havia arribat a la comunitat, i petits i grans es van bolcar en fer-los una bona benvinguda.

Molts d'ells no entenien el sentit de l'obra que havien representat, Caminantes, ni el motiu de la visita d'aquells homes i dones encaputxats quelluitaven pels seus drets i la seva cultura, la indígena. Però, tot i això, una sensació d'alegria i orgull, feia dies que recorria la comunitat, i s'impregnava en cada un dels individus.

La vida d'un nen a la comunitat, però, no era ni de bon tros tant feliç com sembla. La professora de l'escola, lamentant-se per la desmotivació i absentisme escolar dels nens, intentava impulsar sovint activitatscom la de Caminantes, però mai cap una, havia tingut tant èxit. Les raons d’absentisme dels nens a l'escola eren clares. Aquests, es veien obligats a treballar al camp per tal de poder subsistir. Els pares, a més, abandonaven els fills, i marxaven als EUA a la recerca d'una vida millor per a les seves famílies, deixant les germanes grans, que sovint no passaven dels tretze anys, a càrrec de lallar. A més, que els governs no abastissin les comunitats d'escoles i universitats per a poder estudiar, tampoc els ajudava.

Per a la gent de la comunitat, i en especial, per a la professora, que era qui en vivia clarament les conseqüències a l'escola, aquesta, era una situació massa difícil d'arreglar. Tot això, no podien perdre l'esperança. Si volien continuar lluitant pels seus drets i laseva cultura, i en definitiva, continuar caminant i avançant junts, havien de començar reforçant els fonaments de la cultura, als més petits de la comunitat. Tots havien de posar-hi de la seva part, en especial, pares i polítics, cuidant i educant el què, en definitiva, serien els futurs portaveus de la seva cultura.
DESCRIPTIU

Caminantes és un breu documental, clarament explicatiu d’unasituació social en concret, que convida a la reflexió. Segueix unes característiques i format de gravació i edició, també molt determinades. Tot això, ho trobem resumit, a mode de síntesi, a la part final del film:

S'ha fet el silenci, només silenci i un fons negre amb lletres blanques: Ciudad de Mexico, 11 de Marzo de 2011. El soroll de l'aglomeració de gent, irromp de sobte. Un helicòpter sobrevolala plaça de la Constitución, que és plena de gent amb banderes, que criden sense parar. Un home, des d'un micròfon, incita el públic: Zapata libre! Una veu d’home, sona paral·lela a aquestes imatges. És un dels entrevistats, un membre del movimento zapatista. No es tracta d’una veu en off que ens explica el que està passant, sinó que aquest, ens convida a la reflexió. S'alternen imatges del'entrevistat (amb passa montanyes, vestit de guerriller i fumant pipa mira la càmera) i de la plaça.

La visió de la plaça, des de l'helicòpter, com un ocell, permet fer-nos una idea de l'enorme quantitat de gent que s'hi aplega en aquell moment. En pujar a l'escenari, els zapatistas, tots encaputxats i alguns amb vestuari indígena, són saludats pel públic. L'entrevistat encaputxat, ara si, ensexplica el que està passant a la plaça. S'alternen novament, els dos espais a temps real (entrevista i plaça). Les vistes de la plaça, a peu de carrer, ens mostren proximitat amb la gent i felicitat en els seus rostres. A l'escenari, els encaputxats sostenen dues banderes: la del movimento zapatista (fons negre amb lletres i estrella vermella) i la de Mèxic (tricolor: verd, blanc i vermell). Al fons,...