Narratia Valencià

5. Sobre el temps: Es tracta d'escriure intentant crear un temps detingut.
Un virus va entrar en una cèl•lula i la va infectar. Així amb moltes més cèl•lules. Amb els nous virus va anar formant unexèrcit. Que va infectar altres cèl•lules i finalment va acabar matant aquell humà que tenia aquelles cèl•lules. Quan l’home es va morir van sortir del seu cos i van entrar en un altre cos que vantornar a infectar, i que van tornar a matar. Així amb una altra persona, i una altra, i una altra. La gent estava horroritzada no sabien d’on havia sortit aquell maleït virus que els estava infectant atots. Se’ls acabava el temps i els científics no trobaven cap manera d’aturar aquella plaga, cada cop eren més. La gent és tancava a casa i no sortien a no ser que fora absolutament necessari, ningú noes volia infectar però era inevitable. Un cop havien començat ja no podien aturar els virus. Tota Espanya estava infectada, tots els carrers eren deserts, no hi havia ningú amb vida, se sentia tan desilenci que feia por. Al cap de poc temps tota Europa hauria mort. Aquest viurus també va arribar a l'Àfrica on vivia una pobre velleta que ja feia temps què sabia que passaria. Ella deia que podiaveure el futur. I en efecte estava passant. Ja feia molts anys que tenia una recepta preparada per fabricar l’única medicina que els podia salvar. El problema era que era molt difícil d’elaborar i elsingredients molt difícils de trobar. Es necessitaven plantes i altres ingredients que creixien en llocs molt determinats i escassos. Ningú no la volia ajudar, perquè ningú no es creia que aquellaanciana tingués la solució al problema que tants científics famosos i importants estaven intentant resoldre. Així que va haver d’emprendre sola aquell viatge a aquelles terres tan llunyanes on creixienaquelles plantes essencials per la fabricació d’aquella medicina que salvaria el món. Va sortir a primera hora del dia amb el sol. Va començar per anar a recollir unes algues que creixien al fons del...