Narrativa audiovisual


1. El narrador

En aquest relat de Hemingway, podem identificar la presència de la veu d’un narrador.
Aquest pretén reproduir les situacions escèniques que l’autor explica per a la construcció d’un significat, enllaçant tots els elements espaciotemporals (la diegesi, com explica Genette) per crear un context coherent en els diàlegs dels personatges.

Veiem que en el relat sorgeix undiàleg entre dues persones, a vegades intervenint una tercera. Entremig d’aquest diàleg s’introdueixen petits enunciats narratius amb la funció d’evitar confusions i idees que puguin convertir el relat en una història completament subjectiva per qui la llegeix (això no vol dir que d’una situació que es descrigui, cada lector no pugui deduir el que cregui).
Així, el narrador ens situa en un espai i untemps a la vegada que ens manifesta actituds i pensaments, que sense ell, no podríem imaginar ni donar sentit als successos del relat.

Tot i que les funcions d’un narrador són clares i són destinades a donar un sentit objectiu, un context i unes connotacions als relats, no només hi ha un tipus de narrador ni tots apareixen en la història de la mateixa manera.
En aquest cas, es tracta d’unnarrador heterodiegètic.
Aquest narrador es caracteritza per utilitzar sempre la forma verbal en tercera persona o es podria dir inclús, que parla de forma impersonal, junt amb la seva actitud aliena a tot el que succeeix, ja que narra l’acció com si d’un espectador de la obra es tractés.
També podem comprovar que utilitza el temps en passat per explicar l’acció (“Li va preguntar”, “va agafar”...)que mostra més distància entre la història narrada i el narrador, deixant l’acció enrere.

Normalment no manifesta impressions ni pensaments, així dona la sensació al lector, d’estar veient la situació en primera persona, en comptes de notar una presència en la història que és qui ens l’explica.


2. La focalització

La focalització és un terme que el planteja per primera vegada Genette,per determinar la quantitat i la qualitat d’informació que donaran un sentit al relat gràcies a les connotacions ideològiques, ètiques o afectives que transmetin.

En la focalització podem veure diferents variables, com el temps, que en el relat es pot veure focalitzant les accions en passat, com si ja haguessin esdevingut i el narrador tingués coneixement d’ells.
La narració no estàfocalitzada en cap personatge en concret, així que no expressa cap sentiment ni pensament dels personatges, però sí es pot percebre una certa preocupació pel propi diàleg.

La variable de la distància també és important per determinar la focalització. En el relat de Hemingway, la distància es pot percebre com en un microscopi, ja que el narrador ens explica amb detall una situació, tant el fil de laconversa com tot el que l’envoltava i anava esdevenint, encara que la proximitat no és extrema, sembla estar suficientment a prop.
La focalització també ens explica la freqüència d’aquesta història, com un fet aïllat de la rutina, d’un repetiment diari, setmanal o mensual. La dona s’ha de sotmetre a una operació (interpretat entre simbolismes com un avortament) per una circumstància no freqüent.
Leslimitacions del coneixement en el relat, s’identifiquen per la informació que el narrador ens deixa veure. La història no mostra pensaments ni sentiments que els personatges estan tenint, tot i que es poden deduir per les respostes que es donen, així sembla que algú està focalitzat des de fora i explica el que veu i escolta.

De totes aquestes variables i segons la narració, es pot deduir quees tracta d’una focalització externa, com ja he comentat, perquè ell no està involucrat en la història, fa una representació objectiva dels personatges i l’entorn ja que no gaudeix d’una total proximitat a aquests. Veu el mateix que veuria un espectador d’una obra de teatre.


3. El temps

El temps determina quan passa la història. Es pot deduir de la relació temporal de la narració amb la...