Narrativa dels 70 fins L'actualitat i Quim Monzó

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
Dels anys setanta als noranta delS. XX, comencen amb els darrers anys del franquisme, amb un estat d’agitació política i estudiantil, la mort del dictador i les primeres passes cap a la democràcia parlamentària...
Alhora es vandesenvolupar la indústria i els serveis , deixant arrere la tradició agrària.
L’art i la literatura es caracteritzen per la barreja de gustos. Pel que fa a la nostra literatura aquests canvis polítics isocials faran possible la normalització d’una producció i d’un mercat literari en català. L’aprovació les lleis de normalització lingüística(1893), permetran l’aprenentatge en valencià, la millora del’ús social i l’augment del públic lector.
Cal remarcar que la narrativa ha millorat considerablement a les tres últimes dècades del S XX. Als anys 70 destaquen la novel•la de trencament, ques’allunya de les tècniques clàssiques. Pel que fa al contingut, predominen ambients urbans, problemàtica personatges joves... Autors com: Jaume Fuster, Carme Riera. A continuació l’època dels 80/90 ons’abandonen les experimentacions, es a dir tornen a les formes clàssiques, especialment es dóna importància als personatges,a l’argument i a les descripcions. Dels vuitanta cal destacar a autors com QuimMonzó o Isabel Clara-Simó.
En quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
Quim Monzó ha publicat novel•les, contes i llibres.És l’Autor de contes curts més important de la laiteratura catalana.
Respecte a la seua producció narrativa consta de tres novel•les; La magnitud de la tragèdia L’udol del griso i al caire de lesclavegueres. I de set volums de contes com: Guadalajara i El perquè de tot plegat. Aquests són fruits de l’ambient contracultural dels seixanta.
Té una gran formació intel•lectual i es preocupa...