Narrativa Postguerra

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

El problema fonamental de la lit. cat. d'ençàque va comptar amb algunes possibilitats d'accedir a la vida pública, el 1946, va ser la reconstrucció del mercat literari, una premissa indispensable lligada a la professionalització dels autors. Desd'una situació de semiclandestinitat i amb la llengua fora de l'ensenyament calia refer la infraestructura cultural (autors, editorials, canals de distribució, lectors) i oferir al públic productescompetitius. Paradoxalment ja als anys 50 Barcelona s'havia convertit en el centre editorial més important de l'estat: hi nasqueren nombroses empreses editorials com Janés o Destino on publiquen encastellà autors com Carmen Laforet Josep M. Gironella, Ana M. Matute, etc. El català, però, quedà al marge de la normalització comercial del món del llibre. Recordem que la censura era molt estricta enl'edició d'autors locals contemporanis i prohibia expressament les traduccions. En aquest marc, l'aparició a finals dels 40 dels primers premis literaris (Joanot Martorell, 1947) respon a l'objectiude fomentar el conreu de la novel·la com a primer pas per aconseguir el retrobament amb el lector. Les cerimònies tenien quasibé un caràcter privat i sovint la censura impedia la publicació immediatade les obres guanyadores.

La política comercial de les editorials peoneres, Aymà i Selecta, consistí a proposar alhora col·leccions de baix preu i obres destinades al públic especialitzat. Persuperar l'escassa presència dels llibres en català a les llibreries es va promoure la venda per subscripció. Així es va difondre la important col·lecció d'Aymà “El Club dels Novel·listes”, convertida el1958 en editorial sota la direcció de Joan Sales. L'obra d'aquest autor i editor -sovint assessorat per Joan Fuster- és indefugible a l'hora de repassar la història de la represa novel·lística durant...