NARRATIVA SEGLE XX Franz Kafka

Franz Kafka (1883-1924)

Kafka va néixer el 1883 a Praga, que aleshores formava part de l’Imperi Austrohongarès. Era fill d’un comerciant jueu, el caràcter dominant del qual el va influir profundament. Va créixer com a membre d’una minoria (la comunitat jueva) dins d’una altra minoria (la població que parlava alemany), en una època en què la comunicació entre aquests dos grups o amb la majoriad’habitants de Praga, que parlaven txec, era escassa. Dins d’aquella ciutat, la posició més difícil era la dels jueus. Aquest sentiment de desarrelament i d’aïllament social es reflecteix en els protagonistes dels seus relats. Una altra font de frustració per a Kafka va ser el seu pare, dominant i autoritari, un home que havia aixecat el seu negoci des del no res i que considerava el seu fill com adèbil i inhàbil per a la vida. La relació amb el seu pare, que Kafka respectava i admirava, i al mateix temps temia i potser odiava, va dominar la seua infantesa i joventut. Acabat l’ensenyament secundari, Kafka va experimentar amb ell el conflicte de tot jove burgès que vol ser escriptor: la tria de la carrera. Va guanyar el pare i Kafka va estudiar Dret.
Des del 1908 fins al 1912 Kafka va seguiruna rutina regular. Vivia amb els seus pares. Sempre escrivia de nits i a les tardes freqüentava els amics. El 1912 va conèixer Felice Bauer. Van mantenir una assídua correspondència i es van prometre el 1914, compromís que va trencar Kafka dos mesos després. Es van tornar a prometre el 1917. Poc després Kafka va saber que era tuberculós i va tornar a trencar, definitivament, el prometatge. Larelació amb Felice Bauer es va caracteritzar per la presència de sentiments contradictoris; per una banda, desitjava obtenir companyia i estima. Per l’altra, tenia por que la vida en parella afectés negativament el seu treball creatiu com a escriptor. Les relacions amoroses més satisfactòries les va viure durant els dos darrers anys de la seua vida. La primera, amb Milena Jesenská, traductora al txecde part de la seua obra. Més tard, el 1923 , va conèixer Dora Dymant, una jove socialista jueva. Sota la seua influència va tallar tots els vincles amb la seua família i se’n va anar a viure amb ella a Berlín. Per primera vegada va ser feliç i independent. Però la seua salut va empitjorar durant l’hivern del 1924. Aquest mateix any va morir al sanatori de Kierling, prop de Viena. Durant la seuavida Kafka va publicar poc i va demanar que els manuscrits incomplets de les seues novel·les foren cremats després de la seua mort. El seu amic Max Brod, de tota manera,  les va editar. La majoria dels seus grans relats, excepte La metamorfosi (1915), tenen una publicació pòstuma: El procés (1925), El castell (1926) o Amèrica (1927).
El significat que expressen les obres de Kafka és sovint obscur,encara que està expressat en un estil d’una gran claredat. Els personatges de les seues novel·les s’enfronten amb una existència que troben incomprensible. En El procés, el protagonista es troba processat sense saber per què; en El castell, el protagonista tracta inútilment d’accedir a un castell on creu que ha estat cridat per fer-se càrrec d’un treball. Aquests personatges cometen l’error depensar que amb una major resolució de voluntat o d’intel·ligència resoldran el misteri. Però constantment apareixen nous aspectes, noves ramificacions que posterguen qualsevol aclariment.

El procés és un dels textos que més han influït en la literatura posterior. Aquesta narració, estructurada en deu capítols que marquen el progrés d'una catàstrofe, mostra l'angoixa d'un personatge anònim, J .K., delqual no se sap res (ni de la seua vida, ni de la seua família), i que de sobte es veu acusat i sotmès a un procés judicial que el porta a perdre's en un laberint de lleis i de procediments enigmàtics. J.K. no sabrà mai el delicte pel qual se l'acusa. En El procés s'ha vist sempre l'expressió de l'home modern que viu a la gran ciutat i que està sotmès a l'aparell burocràtic que ofega la...