Natació (Cat)

La natació
La natació

ÍNDEX:

Evolució o història de la natació.................................... 3

Tècniques o estils........................................................ 5

Sessions.................................................................... 9

Bibliografia............................................................... 11

Evolució o història de la natació:

Elsprimers registres històrics que fan referència a la natació apareixen a Egipte, l'any 5.000 aC, en les pintures de la Roca de Gilf Kebir. Però fins l'esplendor de Grècia, la natació no es desprendrà d'aquesta funció de supervivència, és llavors quan la natació passa a ser una part més de l'educació dels grecs.
Quant a la natació esportiva en els Jocs Olímpics antics, no hi ha constància de la sevapràctica.
Igual que a Grècia, a Roma la natació forma part de l'educació dels romans, existint una visió més recreativa de l'aigua, exemple d'això és que dins de les seves termes, existien piscines de més de 70 metres de longitud.
Durant l'Edat Mitjana l'interès per la natació decreix en gran mesura, a causa sobretot, de la poca atenció que es mostra a tot el relacionat amb el cos humà.
En elRenaixement, la pràctica de la natació torna a ressorgir, i es considera com una matèria idònia dins de les activitats físiques. Com a fruit d'aquesta concepció, sorgeixen els primers escrits referents a la natació, com és el llibre de l'alemany Nicholas Wymman (1538) titulat: "El nedador o l'art de nedar, un diàleg festiu i divertit de llegir"
La primera referència en espanyol, no apareix finsl'any 1848, obra anònima que consisteix en un recull d'articles del llibre de l'autor francès Thévenot publicat el 1696.
És en el segle XIX, a Anglaterra, la natació arriba a la seva major esplendor fins al moment. L'any 1828 es construeix a Londres la primera piscina coberta, i l'any 1837 es fa la primera competició organitzada.
En aparèixer les primeres competicions, sorgeix la necessitat dereglar-les, amb aquest objectiu neix a Anglaterra, l'any 1874, la primera federació de clubs.
  També és durant aquest segle, l'any 1875, quan l'ésser humà creua nadant per primera vegada el Canal de la Manxa, ho fa Matthew Webb.
El primer campió nacional va ser Tom Morris, qui va guanyar una cursa d'una milla en el Tàmesi en 1869. Cap a finals de segle la natació de competició s'estava establinttambé a Austràlia i Nova Zelanda i diversos països europeus havien creat ja federacions. Als Estats Units els clubs d'aficionats van començar a celebrar competicions en la dècada de 1870.
El 1908, es va crear l'associació mundial de natació (FINA Federation Internationale de Natation Amateur)
Els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, celebrats a Atenes, Grècia, el 1896, van incloure també lanatació La competició femenina es va incloure per primera vegada en els Jocs Olímpics de 1912.
Els Campionats del Món es van celebrar per primera vegada el 1973 i tenen lloc cada quatre anys. Els Campionats d'Europa es van celebrar per primera vegada a Budapest el 1926.
La natació és un esport en el qual la competició se centra sobretot en el temps. És per això que en les últimes dècades elsnedadors s'han concentrat en l'únic propòsit de batre rècords.

Tècniques o estils

El principal obstacle per aprendre a nedar és la por a l'aigua o el nerviosisme, que produeix tensió muscular. S'ha avançat molt en el desenvolupament de mètodes per reduir aquesta barrera psicològica. Sovint es comença a ensenyar als nens des de molt petits. Encara que sigui possible ensenyar a persones d'edatavançada, quan més aviat aprengui a nedar la persona, més fàcil és.
L'ensenyament de la natació és important per aprendre a coordinar els moviments de mans i cames amb la respiració. El seu aprenentatge s'ha incorporat als plans d'estudi dels col·legis en moltes parts del món. Durant la II Guerra Mundial es van desenvolupar tècniques d'ensenyament per a grans grups, impartint cursos per les tropes...