Naturales

Les abelles i les perdius
Un bon dia, en un rusc d’abelles, mentre totes les abelles feien la seva feina, unes tenien cura de les abelles petites, les altres anaven com boges per portar elpol·len de les flors i unes altres mantenien els ous, la reina, de cop i volta, digué a tota la comunitat:
-Lamento que us hagi de donar aquesta trista noticia però no ens queda ni una mica d’aigua iper tant no aguantarem masses dies vives.
En un primer instant el pànic es va apoderar de tota la colònia, però tot d’una, recordaren que a pocs metres del seu rusc hi havia una casa d’un pagès.Mentrestant en un niu de perdius, no gaire lluny del rusc d’abelles, la mare perdiu cuidava els ous envoltats de palla i el pare perdiu recollia llavors dels diferents arbres per alimentar als seusfuturs pollets. De sobte, la mare perdiu sentí que un ou es trencava i, el segon, no va trigar gaire a fer-ho. Mentre el pare perdiu anava molt atrafegat fent viatges amunt i avall per portar menjar alniu, la mare perdiu s’adonà que hi havia una cosa que no havien tingut en compte: com proporcionar aigua als pollets. Feia mesos que no plovia i no hi havia cap bassal d’aigua a prop.
Llavors el. pareperdiu tingué una pensada i li digué a la mare perdiu:
-Vols que vagi a casa d’aquell camperol a veure si ens dóna aigua a canvi d’alguna cosa?
La mare perdiu, evidentment, li contestà que si, jaque volia el millor pels seus fills.
De camí cap a casa el camperol, el pare perdiu es trobà dues abelles.
-Que aneu a casa del pagès?- digué el pare perdiu.
- Sí- contestà una de les abelles- abuscar aigua, ens hi acompanyes?
-Sí, jo també vaig a buscar aigua.
Així doncs varen anar plegats a casa del camperol.
Les abelles li demanaren aigua al camperol a canvi de defensar la seva casa detots els intrusos a base de les seves picades.
El pare perdiu li demanà l’aigua al camperol a canvi d’abonar els seus camps amb els seus excrements.
El pagès els contestà:
-Ja tinc dos bous que...